Si tu vols fumo, Nick Naylor
2006 / Estats Units / Comèdia / 92 minuts / Director: Jason Reitman / Intèrprets: Aaron Eckhart, Maria Bello, Cameron Bright, Adam Brody, Sam Elliott, Katie Holmes, David Koechner, William H. Macy, J.K. Simmons, Robert Duvall, Kim Dickens, Rob Lowe, Todd Louiso / Nick Naylor, vicepresident de l'Institut d'Estudis del Tabac (entitat financiada majoritàriament per les indústries del sector), té la difícil missió de defensar els drets dels fumadors. Un senador neo-purità, capaç de portar la seva lluita contra el tabac fins a punts insospitats, intenta fer-li la vida impossible. Però en Nick Naylor és el millor en la seva feina. Ell ho sap; i el seu fill, també.
Abans de res, vull dir que 'Gracias por fumar' és una pel·lícula molt intel·ligent. El debut cinematogràfic de Jason Reitman és espectacular. Jo prefereixo parlar de film realista, de sàtira social... L'han etiquetat com una comèdia, però crec que és molt més. El seu gran encert és que no pretén donar-nos un missatge definit, en cap cas intenta manipular-nos. Ens exposa una situació i hem de ser nosaltres qui, analitzant-la, hem de dicir si fumem o no. El guió és bo i el repartiment molt complet. Jo em quedo amb Aaron Eckhart, espectacular en el seu paper de Nick Naylor, i amb el veterà Robert Duvall, excepcional com sempre. Katie Holmes no acaba de convèncer en el paper de jove i manipuladora periodista, capaç de qualsevol cosa per reunir fama i diners.
En Nick Naylor té el do de la paraula i amb ella és capaç d'aconseguir qualsevol cosa, per difícil que sigui. En una societat en què els fumadors cada cop estan més criminalitzats (jo no fumo, que quedi clar) ell ha d'intentar convèncer la gent perquè continui fent-ho. En Nick no nega que, a la llarga, mata, però igual que el colesterol, l'alcohol, les armes, els avions o els cotxes. La seva feina és treure ferro a la situació i aconseguir que les tabaqueres segueixin incrementant els seus beneficis. Sobta que al llarg de la pel·lícula no es veu ni una cigarreta. Sembla impossible parlar del tema del tabac sense que es vegi ningú fumant, però Jason Reitman ho aconsegueix. Al començament, els noms dels actors apareixen dins d'una espècie de paquets de cigarretes, deixant clar que veurem una pel·lícula diferent, d'aquelles que trenquen moltlles. Un plantejament molt original, sens dubte.
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
El segrest d'en Nick, a qui intenten matar col·locant-li un munt de pegats de nicotina és espectacular, igual que els dinars dels batejats com 'esquadrons de la mort', formats per tres amics que representen la venda d'alcohol, tabac i armes. D'altra banda, té molta gràcia com en Nick redreça la situació després que la periodista el deixi ensorrat. La relació que el protagonista manté amb el seu fill, que segur que seguirà les seves pases, també té molt pes a la pel·lícula, que, de veritat, recomano a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada