Comentari: 'The Queen'

Alta política

2006: Òscar a la millor actriu (Helen Mirren). Venecia: Millor actriu. 2 Glòbus d'Or: Millor actriu dramàtica i millor guió / Drama / Regne Unit / 97 minuts / Director: Stephen Frears / Intèrprets: Helen Mirren, James Cromwell, Michael Sheen, Sylvia Syms, Paul Barrett / 1 de setembre de 1997. La Princesa Diana acaba de morir en un accident de cotxe. La Reina Isabel no respon davant de la opinió pública. En un món de tradició, el protocol està per sobre de tot. La Reina no creu que sigui necessari mostrar les seves emocions en públic, i més tenint en compte que Diana, separada del Príncep Carles, ja no formava part de la família Reial. L'accident no és una qüestió d'Estat. El Primer Ministre, Tony Blair, que fa només uns mesos que ha arribat al poder, pensa tot el contrari. La mort de Diana agermana la Nació i ell surt reforçat en el seu càrrec. 'The Quenn' ens explica les converses entre la Reina i Blair per gestionar aquest inesperat accident.

Les monarquies estan caducades. Stephen Frears ens presenta una Reina tan humana com insegura. S'escuda en el protocol per no afrontar la realitat. Dubta, com tothom, és veritat, però a més està mal aconsellada. Ni el seu marit, ni el Príncep Carles (amb poquíssima personalitat) ni els seus assessors més directes estan encertats i, lògicament, és ella qui ho paga. Si la història és real (així ens ho volen fer creure), la Reina té un deute etern amb Blair. El Primer Ministre veu clar des del primer moment com s'ha de gestionar la mort de Diana. A Blair també ens el presenten des d'un doble vèrtex. Se n'aprofita de l'accident per apropar-se al poble i guanyar popularitat però, alhora, no vol que la Reina s'ensorri. Arriba a fer-se pesat en el seu intent perquè reaccioni.

Helen Mirren està espectacular, elegant, precisa, irònica; se m'acabarien els adjectius per qualificar la interpretació d'aquesta veterana actriu britànica. Estic convençut que quan pensi en la Reina Isabel la gent que ha vist la pel·lícula ho farà en Hellen Mirren i no en Sa Majestat. El personatge de ficció engolirà el real, segur. També està molt aconseguit Tony Blair, tot i que, físicament, no s'assembla tant com la Reina. Això sí, Michael Sheen fa un paperàs, mostrant-nos les indecisions del Primer Ministre, que acaba d'arribar al poder. La primera trobada amb la Reina a Palau és brutal. No sap ben bé què ha de fer ni què ha de dir.

La pel·lícula té un to elegant, és molt profunda i entretinguda. Les imatges reals del seguiment dels paparazzi a la Princesa (criticats durament per la Família Reial), de les mostres de condol del poble de Londres (flors, flors i més flors davant de Palau de Buckingham) i de l'enterrament de Diana enriqueixen molt la pel·lícula que, en alguns moments, agafa caire de documental. Les úniques imatges de la tragèdia que estan 'treballades' són en les que hi apareix la Família Reial o Tony Blair. Suposo que per fer servir les reals necessitaven uns permisos que potser ni van arribar a demanar. Estan ben tractades, però es nota que no són les de veritat.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Després de veure 'The Queen' em queden un parell de dubtes. El pis on vivia Tony Blair amb la seva família era tan petit com sembla? Encara s'havia de traslladar a Downing Street? La imatge de Blair dinant amb els seus fills a la cuina és impagable. També m'ha sorprès la mobilitat de la reina, que es mou sense cap tipus d'escorta. Se'n va sola en cotxe, entra, surt... tot en absoluta normalitat. Stephen Frears torna a encertar-la, com a 'Míster Henderson Presenta', 'Alta fidelidad', per citar dos exemples recents.