Comentari: 'El número 23'. Nota: 6

Retrat d'una obsessió. Nota: 23 - 17 = 6

2007 / Estats Units / 95 minuts / Thriller / Director: Joel Schumacher / Intèrprets: Jim Carrey, Virginia Madsen, Logan Lerman, Danny Huston, Rhona Mitra, Lynn Collins, Michelle Arthur, Mark Pellegrino, Paul Butcher / 'El Número 23' ens explica la història d'un home obsessionat amb un llibre. Cada cop està més convençut que l'autor descobreix detalls de la seva vida íntima. En Walter Sparrow cada cop se sent més amenaçat i es torna paranoic. El '23' es repeteix un i altre cop a la seva vida, com en el llibre. I no pot fer res per evitar-ho.

Avui és 23 d'abril. Són les 11:12 del matí, dos números que sumen 23. Jo vaig néixer el 4 del 6 del 1968. Els sis numeros junts donen 34. Si ni restem dos (perquè vull; i ja està) ens trobem amb un 32, el 23 al revés. Així de senzill. El 23 era el número de Michael Jordan. Podria seguir fins que es fes de nit. A la pel·lícula, el '23' és l'obsessió de Walter Sparrow, un paranoic amb cognom de capità de vaixell pirata. La idea inicial de la pel·lícula és boníssima. Hi ha qui diu que l'obsessió per un número és una tonteria, però també ho són totes les altres... i a vegades no es poden evitar. Arriben i ja està. És com aquell que se'n riu de les depressions i quan cau en una, fet que mai havia contemplat, clar; s'enfonsa a la misèria.

De sempre, el '23' ha estat un número 'màgic', per dir-ho d'alguna manera. Hi ha 23 parells de cromosomes, existeixen 23 discs en la columna vertebral humana, la sang triga 23 segons en donar una volta sencera al cos, Juli César va ser apunyalat 23 cops abans de morir, el Titànic es va enfronsar el 15 d'abril del 1912 (tots els números sumen 23), William Shakespeare va néixer i morir en un 23 d’abril... Segur que aquestes coincidències es donen amb més números, però ara el què ens ocupa és el '23.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La primera mitja hora de la pel·lícula promet. Es planteja l'enigma amb certa gràcia i Jim Carrey, a qui molts mai no acceptaran con un actor seriós, fa totalment creïble al paranoic Walter Sparrow. És veritat que no és fàcil oblidar de cop els innumerables papers comics i alhora histriònics d'aquest prolífic actor canadenc; però s'ha de reconèixer que ha fet molt bones pel·lícules: 'Eternal Sunshine of the Spotless Mind' (2004) –aquí traduïda com 'Olvídate de mí'-, 'Man of the Moon' (2000) i la premonitòria 'El show de Truman' (1998). A '23' Carrey està ben recolçat per Virginia Madsen, a qui recordo pel seu paper a 'Entre Copas' (2004).

Un bon inici i dos actors correctes, res més. '23' s'enfonsa després de la primera mitja hora. Comença a repetir-se i l'espectador es desenganxa definitivament, sobretot quan ens expliquen qui va escriure el llibre que treu el son i la salut a Walter Sparrow. A partir d'aquí intenten justificar-ho tot amb un 'pupurri' d’imatges que no s'aguanta per enlloc. El final és lamentable, dels pitjors que he vist en temps. En Walter reconeix que ell és qui va escriure '23' i que és autobiogràfic. Per tant, ell va matar la noia de qui parla el llibre i l'home que està a la presó és innocent. En Walter reconeix el crim, s'empenedeix i s'entrega a la justícia per pagar pel què ha fet. Ja li donaran la condicional, diu, per tornar amb la seva família... que l'estima com mai; 23 vegades més que abans? Tot va passar fa 15 anys, quan va perdre la memòria en un intent de suïcidi.

Ui són les 12:11. Quina por!