Comentari: 'Factótum'. Nota: 6

Beure per veure

2005 / Noruega / 94 minuts / Drama / Director: Bent Hamer / Intèrprets: Matt Dillon, Marisa Tomei, Lili Taylor, Fisher Stevens, Didier Flamand, Adrienne Shelly, Karen Young / En Hank Chinaski vol ser escriptor. Envia poemes i contes curts a una revista, però mai l'hi publiquen. Per pagar les pensions on malviu i la seva addicció a l'alcohol accepta qualsevol treball temporal (peó, porter, taxista...), pero sempre l'acaben fent fora. El seus únics objectius són escriure i apostar a l’hipòdrom, a més de follar amb passió (aquí no puc dir ni estimar ni fer l'amor, ho sento) primer a la Jan i després a la Laura, alcohòliques com ell. Vol viure 'de veritat' arribant fins al final, arriscant'ho tot, sense saber si potser es quedarà sol i sense res.

No he llegit res de Charles Bukowski. Ho sento. Ho dic pels que pensen que només es pot opinar d'una pel·lícula si has llegit el llibre que la precedeix. En aquest cas, hauria d'haver repassat algun conte d'aquest escriptor nord-americà nascut a Alemanya. Més que res perquè 'Factótum’ és autobiogràfica. En Hank Chinaski és l'alter ego de Bukowski. Tot i aquestes premises, considero que qualsevol pel·lícula s'ha d'explicar per ella mateixa, independentment dels llibres que l'envoltin. Si no és així, malament.

'Factótum' és excessivament buida, li falta substància. Potser com els contes de Bukowski? Una pregunta que deixo a l'aire. Asseguren que és una bona adaptació de 'Barfly', un dels seus millors guions. Per a mi, és lenta i reiterativa. L'únic que veiem és com en Chinaski beu sense parar i deixa els treballs temporals un darrere de l'altre. Res més. Això sí, l'ambientació, que s'apropa a allò que es va batejar com a 'realisme brut', és molt bona i la interpretació de Matt Dillon, brillant. Dillon ha fet grans pel·lícules, però mai ha estat un actor reconegut, d'aquells anomenats 'grans'. Recordo 'La ley de la calle' (1983), 'Drugstore Cowboy' (1989) i 'Todo por un sueño' (1995), les dues de Gus Van Sant, i l'oscaritzada 'Crash'(2004).

(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)

Referint-me als plantejaments de Bukowski estic d'acord que has de lluitar per allò que vols, per aconseguir un objectiu... però també pots fer-ho amb una certa dignitat. Entenc que en Chinaski vulgui ser escriptor (jo també, no et fot!). Ara, no tinc tan clar si per aconseguir-ho és necessari beure com un condemnat i deixar penjades a totes les persones que et donen feina a la primera de canvi. A ell, però, tenint en compte que la pel·lícula és autobiogràfica, al final li va anar força bé. Fins i tot a nivell de salut, perquè va morir a Los Ángeles als 74 anys.

En Chinaski tenia passió per l'escriptura i passava amb ben poc. Un pis brut i descuidat (sempre fent d'okupa a casa de la seva parella ocasional) i unes monedes per comprar beure. Dóna la sensació que es quedava amb la primera noia que veia, fins que es cansava. A la Jan (Lily Taylor), 'High Fidelity' (2000) i 'Cosas que nunca te dije' (1996), la deixa un parell de cops, però la torna a buscar. És un amor de conveniència, de supervivència fins i tot, especialment per a ell. La Jan acaba amb un home ric, més per necessitat que per amor. El mateix home que en Chinaski esbatussa un dia a l'hipòdrom en considerar que ocupa el seu seient... no reservat. La Laura (una guapíssima Marisa Tomei), també té la 'protecció' d'un altre home poderós... per dir-ho d'una manera fina.

No sé com se n'assabenta, però quan potser ja ho dona tot per perdut (o no) en Chinaski veu com una revista li publica el seu primer conte curt. És l’inici de la seva resurrecció, l'inici del gran escriptor, batejat com l'últim escriptor 'maleït' de la literatura nord-americana. Millor tard que mai. Viu de veritat, arrisca i es queda sol i sense res... abans de la gran remuntada.