Comentari: 'El último show'. Nota: 6

Espectacle sense ànima

2006 / Estats Units / 103 minuts / Comèdia musical / Director: Robert Altman / Intèrprets: Woody Harrelson, Tommy Lee Jones, Meryl Streep, Kevin Kline, Lindsay Lohan, , John C. Reilly, Garrison Keillor, Kevin KlineMaya Rudolph, Rim Russell, Geoff Schilz, Sue Scott, Jim Westcott, Linda Williams, Robin Williams / El show de varietats 'A Prairie home companion' s'emet a la ràdio americana, des de l'any 1974. Es fa des d'un teatre, amb públic, i inclou música en directe, sèries i anuncis, tot presentat per Garrison Keiller. La pel·lícula se centra l'últim show de la companyia. Un empresari ha comprat el teatre per enderrocar-lo i construir un aparcament de cotxes.

Sóc un gran fan d'algunes pel·lícules d'Altman, sobretot d''El juego de Hollywood' (1991) i 'Vidas cruzadas' (1993). Per a mi, és un dels 'pares' del cine modern, del cine coral, d'aquell cine amb multitud de personatges i històries que es creuen entre elles. Sense els seus experiments, qui sap si títols com 'Babel' (2006), d'Alejandro González Iñárritu, haurien existit algun dia. Dit això, he de reconèixer que 'El último show' no m'ha agradat gens ni mica. M'ha estat impossible entrar dins de la pel·lícula, apreciar-la, entendre-la. Per a mi, Robert Altman torna a punxar, com a 'Prêt a porter' (1994). Aquesta radiografia sobre la vida i la mort queda coixa.

Jo sóc una persona de ràdio, de la ràdio en directe, és clar, però el programa que condueix Garrison Keiller em sembla molt distant, avorrit, fins i tot. Potser el meu punt de vista està condicionat pel temps (parlem d'un espectacle que acaba l'any 1974) i pel país d'emissió. No és el mateix la ràdio nord-americana que la nostra, molt més propera. És evident. La pel·lícula és lenta i a la majoria dels personatges els falta profundidat. Potser el millor de 'El último show' és la parella de cowboys que formen Woody Harrelson ('Los blancos no la saben meter', 1992) i John C. Reilly, que l'any 1992 va protagonitzar les tres pel·lícules del moment: 'Gangs of New York', 'La horas' i 'Chicago'. Són genials.

La resta d'actors i actrius passen força desapercebuts, sobretot Meryl Streep, que canta tot un seguit de cançons amb Lily Tomlin, que fa el paper de la seva germana gran. Tampoc queda clar què pinta en aquesta pel·lícula Virginia Madsen, realment espectacular (una 'bomba' sexual, sens dubte) a 'Labios ardientes' (1990). Aquí és un àngel vestit de blanc. Alguns personatges la veuen, alguns no. Què fa un àngel en un programa de ràdio? Ens expliquen que va tenir un accident de cotxe mentre l'escoltava... I? M'imagino que es tracta d'una excentricitat més d'Altman, però no està justificada, crec jo. M'imagino que ha de salvar el teatre, però no pot. El paper de Kevin Kline (que fa de l'encarregat de seguretat del show) i el de Tommy Lee Jones, que és el representant de l'empresa que tanca el recinte, tampoc no tenen massa sentit. Al 'Liquidador' se l''emporta' l'àngel, però el procés de tancament del teatre no s'atura.

Diuen que 'El último show' és el testament de Robert Altman. El punt i final. S'acaba el show, mor un dels actors de la companyia, hi ha un àngel vetllant-ho tot... Una manera elegant i divertida, a estonetes, de parlar-nos de la mort i de les ganes de viure. Parlant de riure, i de la parella de cowboys, cal dir que s'acomiaden del seu públic cantant una cançó plena d'acudits verds i masclistes que indigna la direcció. N'hi ha dos de molt bons, i que ningú s'empipi:

-La meva dona s'ha mort, diu Woody Harrelson.
-I com t'has adonat -replica John C. Reilly- Mentre feies l'amor?
-No, no... en el sexe tot era igual; però s'amuntagaven els plats.

-Per què li diuen la regla al període de les dones?
-Perquè 'vaques bojes' ja estava agafat!

Aquests acudits i la força de veu de Lindsay Lohan (tot un descobriment) són el millor de la pel·lícula. Potser si la tornés a veure, m'agradaria més, però després d'un primer visionat em sembla una opereta, res més. Ho sento.