Ni per passar l'estona
2006 / Espanya / 92 minuts / Comèdia infantil / Director: Juan Pablo Buscarini / Intèrprets: Fabián Mazzei, Ana María Orozco, Delfina Varni, Diego Gentile, Nicolás Torcanowsky / A la Lucía se li cau una dent. La posa sota el coixí. El ratolí Pérez se l’emporta, però no li deixa res a canvi. Està convençuda que li ha passat alguna cosa. Per aquest motiu, decideix anar a buscar-lo, amb el suport del seu cosí. Fins ara, en Pérez vivia en un vaixell, on convertia les dents en perles. Ara l’han raptat. En Pipo (que és el nebot del joier Morientes) i un ratolí ambiciós li han fet ‘el llit’. Volen quedar-se amb totes les seves perles i vendre-les al millor postor. Els dos nens i el Morientes, amic personal d’en Pérez, intentaran alliberar-lo.
Li diria a Buscarini que segueixi buscant, si em permet la broma. ‘Pérez’ és una de les pitjors pel·lícules que he vist en temps. No perquè sigui infantil, que n’he vist un munt; el meu fill Pau mana. És dolenta amb ganes. I ja està. Per què? Doncs perquè no té ni cap ni peus. Per començar, el pare de la nena, Fabián Mazzei, no convenç ni al menys exigents dels espectadors. És el típic ‘guaperas’ que ha arribat al cine gràcies al seu pas per sèries com l’argentina ‘Rebelde way’ o l’espanyola ‘Un paso adelante’. Crec que també sortia en una de les eternes novel·les de TV3, on feia de metge, parlant en castellà. I, per sort o per desgràcia, Mazzei és l’actor més conegut de tots. Els nens no són ni guapos (i això que de petits quasi ho són tots) i la resta dels actors millor que s’haguessin quedat a casa. El càsting és patètic, com tota la resta.
No està ben ambientada, no té bona música... ni tan sols té argument. Més enllà d’aquesta pel·lícula, en Pérez és un ratolinet simpàtic, l’ídol de molts nens petits. Què em portarà en Pérez? Aviam, aviam... Els fa molta il·lusió que se’ls hi caiguin les dents. Molts cops, fins i tot se’ls arranquen! Per aquests i altres motius, crec que els nens es mereixien alguna cosa millor. La història d’aquest petit rossegador dóna per molt i, suposo que sense voler, en Buscarini l’ha llençat a l’aigüera. L’únic que cal destacar d’aquesta cinta espanyola és que en Pérez està força aconseguit i que només dura 92 minuts. Res més. És d’esperar que Buscarini (44 anys) tingui més sort en el seu proper projecte. Per cert, al final rescaten en Pérez, en Pipo es torna blau (?) i els nens se'n van a casa. Ja està. Que si m’he quedat descansat? Moltíssim.
2 comentaris:
Dolenta amb ganes. Encara t'hauries pogut passar una mica més. Alex.
Miserable. Un insult als nens.
Publica un comentari a l'entrada