Comentari: 'Life aquatic con Steve Zissou'. Nota: 6'3

Agradable sorpresa

2004 / Estats Units / 118 minuts / Comèdia / Director: Wes Anderson Intèrprets: Bill Murray, Owen Wilson, Cate Blanchett, Anjelica Huston, Willem Dafoe, Jeff Goldblum, Michael Gambon / Steve Zissou (Murray) és un llegendari explorador submarí: distingit, presumit i conegut a tot el món pels seus documentals. A l’Esteban, el seu principal col·laborador, se’l menja un 'tauró jaguar' mentre recollia material per un reportatge. Molts pensen que en Zissou està pràcticament acabat i que està disposat a fer qualsevol cosa per tornar al primer pla de l’actualitat. Fins i tot ‘treure petroli’ de la mort del seu amic. Per capturar la ‘bèstia’, en Zizou inicia un nou viatge, acompanyat per un grup de persones en el qual destaca la seva dona (Huston), una periodista embarassada (Blanchett) i un jove que diuen que podria ser el seu fill (Wilson).

El secret és trobar-li la gràcia. Si no li trobes, és una pel·lícula vulgar; i poc més. ‘Life aquatic’ és difícil de catalogar, perquè res del que hi passa és normal. És una excentricitat més de Wes Anderson, director de la curiosa ‘Los Teneambaums. Una família de genios’ (2001), on també va comptar amb el duet Murray-Houston. És excèntrica la pel·lícula i, com no, el seu principal personatge. I quan parlem d’excentrics (en positiu), Bill Murray és l’actor fetitxe, el número 1. Per a mi, és un dels ‘grans’, d’aquells que mereixen un capítol a part en la història del cinema. Ha protagonitzat títols completament inoblidables, com ‘Flores rotas’ (2005), ‘Space Jam’ (1996), ‘Atrapado en el tiempo’ (1992) o ‘Cazafantasmas’ (1984). Em quedo, però, amb ‘Lost in translation’ (2003), dirigida per Sofia Coppola i protagonitzada per Scarlett Johansson.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Per què has de trobar-li la gràcia? Doncs perquè està molt amagada; s’ha de ‘rascar’ per poder apreciar-la. Per començar, el personatge de Murray és molt especial. Es un estil Cousteau, però en cínic. Desenganyat de tot i de tothom, misogin, un pèl ‘aturat’ i amb un ridícul gorret de llana vermell. La seva interpretació en aquesta pel·lícula és el triomf del ‘minimalisme’ còmic. Hi ha frases senzillament brutals, com una, ara no sé ben ve com va, en què es compromet a lluitar amb el tauró sense matar-lo. En cas contrari, no li subvencionen l’expedició. Espectacular. Conec a més d’una persona, que ha deixat la pel·lícula a mitges, sense haver pogut interpretar el seu codi secret. Hi ha escenes mítiques com, per exemple, quan els pirates filipins aborden el ‘The Belafonte’, el vaixell d’en Zizou, i se'n porten el control·lador.

Ara recordo que al Zissou l’imposen una persona per controlar les despeses de l’expedició. És una condició innegociable. Quan estan sols, en Zissou li diu més o menys:

- Ara no ens donaràs pel cul, oi?
- Per què? (li contesta)
- Doncs perquè ets un control·lador i és el què et toca!
- Ja, però també sóc una bona persona, li diu amb el cap cot

Diàlegs com aquests, que s’apropen a l’absurd, estan a l’ordre del dia; sense aturador. Diàlegs que, de manera intermitent, fan que la pel·lícula sigui brillant. A més, Murray no està sol. Al seu costat, hi ha actors i actrius de la talla d’Anjelica Houston (‘El Cartero siempre llama dos veces’, 1981); Cate Blanchet (‘Diario de un escándalo’, 2006); Willem Dafoe (‘La última tentación de Cristo, 1988); Jeff Goldbum (‘La mosca, 1986), Owen Wilson (Zoolander, 2001) o Michael Gambon, un dels habituals en la nissaga de Harry Potter. Per cert, què fa una periodista embarassada en un vaixell, a la recerca d'un tauró jaguar? Veieu com ratlla l'absurd?

Que com acaba la pel·lícula? Bé. Troben el tauró jaguar, no el maten (ho havien promès al govern) i en Zissou reconeix que en Ned Plimpton és el seu fill, tot i que la Eleanor Zissou (la seva actual dona) li diu a la Jane (la periodista) que no pot ser; que és estèril. L'escena final, amb tota la tripulació en un petit submarí, més apretats que en el camarot dels germans Marx, és divertidíssima. Tothom li posa la mà a l'espatlla al 'comandant' Zissou, felicitant-lo per haver trobat el 'tauró jaguar'. Existeix. No s'ho havia inventat per treure suc a la mort del seu col·laborador. Un tauró que, per cert, és deu vegades més gran que el submarí, amb moltes taques, més brillant que els llums de l'arbre de Nadal. Chapeau!