Sentir-se atrapat enmig del no-res

Sense Luis Tosar, possiblement "Operación E" estaria condemnada al fracàs. Però això és com dir que si el Barça no tingués Leo Messi faria menys gols. Oi que hi és? Doncs ja està. I això serveix en tots dos casos. Tosar, que per a mi és l'actor del moment, meravella en el seu paper de camperol proper a les FARC. Proper perquè no té més alternatives.

José Cristiano (Tosar) viu en terra de ningú. Ni té el suport del Govern colombià ni de les Fuerzas Armadas Revolcionarias. És un supervivent, casat i amb un munt de fills al seu càrrec. Diria que cinc! I el sogre, per si eren pocs. Els guerrillers els té de veïns i, quan pot, els ven una mica de pasta per fer cocaïna. La fam apreta. La vida, però, sempre pot complicar-se una miqueta més i, un dia, els mateixos guerrillers li deixen un nen recent nascut amb molts problemes de salut. Si li passa res, pagarà amb la seva vida i les de la seva família.

"Operación E", de Miguel Courtois, està basada en fets reals. Podríem parlar de docudrama o de cinema de denúncia. El director hispano-francès emmarca l'acció en l'any 2002, coincidint amb el segrest de l'advocada Clara Rojas, que va tenir un fill mentre estava en captivitat. Sense que tinguin res a veure, mentre veia aquesta pel·lícula em va venir al cap "También la lluvia", d'Icíar Bollaín, també amb Tosar. Dóna la sensació que Courtois l'únic que vol és explicar-nos els fets, sense posicionar-se massa. Tot i que té un salt temporal força mal resolt, la història té ritme i molta tensió. Imprescindible... pels fans de Tosar.

"SIN TREGUA (END OF WATCH)"

"End of Watch" és una d'aquelles petites joies que et trobes quan menys t'ho esperes. No dic que sigui una pel·lícula rodona, però t'hi enganxes des del primer segon, quan el personatge que interpreta Jake Gyllenhaal (Taylor) fa una definició del què suposa per a ell pertànyer al cos de policia. Ho fa enmig d'una persecució. No el veus. Només el sents.

La química que hi ha entre Gyllenhaal i Michael Peña (Zavala) és extraordinària. Donen vida a dos policies novells que patrullen pels difícils carrers de Los Angeles, plens de droga i de violència. En Taylor ho enregistra absolutament tot. I una bona part de l'acció -n'hi ha moltíssima- la veiem a través de la seva càmera. Són policies violents i complidors a parts iguals. Es nota que els agrada la feina que fan. I repartir a tort i a dret, sempre que poden. És una pel·lícula molt rica visualment, amb una estètica innovadora.

"Sin tregua", que és com han titulat la pel·lícula de David Ayer a les nostres cartelleres, és més que una història de policies i de les seves gestes. També ens parla de la companyonia entre agents i de la por que passen les seves parelles cada cop que ells tornen tard a casa. La xicota d'en Taylor està interpretada per la simpàtica Anna Kendrick ('Up in the air', 2009), una actriu que m'agrada moltíssim. La trobo fresca i natural. Acció al límit i sentiments a flor de pell. Una combinació guanyadora. Totalment recomanable.

"QUÈ ÉS EL CÀNCER I PER QUÈ NO HEM DE TENIR-LI POR"

Mai m'hauria pensat que llegiria un llibre sobre el càncer. Però el doctor en medicina Salvador Macip (Blanes, 1970) em va convèncer ràpidament quan va venir a presentar-lo a "Els Matins" de TV3. Un exhipocondríac com jo també ha de llegir-lo?, li vaig preguntar. "Encara amb més raó", em va dir en Macip, que estudia les bases moleculars del càncer a la Universitat de Leicester, al Regne Unit. És tota una eminència.

El llibre es titular "Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por" i està publicat per Ara Llibres. Té 262 pàgines, és clar, directe i molt visual. Potser les conclusions més esperançadores és que el cinquanta per cent dels càncers es curen i que, en els darrers quaranta anys, la supervivència s'ha doblat. Malgrat això, un de cada dos homes acabarà paitnt aquesta malaltia, una de cada tres en el cas de les dones. El primer que fa en Salvador és definir el càncer i explicar com evitar-lo i,en cas que arribi, com tractar-lo. Lògicament, no ho explicaré tot, però el tabac i l'alcohol són factors de risc, com el sol i les màquines de raigs UVA, l'obesitat i les dietes riques en carn vermella.

Després de llegir aquest llibre sé moltes més coses sobre aquesta malaltia que no és tan moderna com ens pensem. Per exemple, que el deu per cent dels càncers són causats per factors hereditaris i que la casuística, desgraciadament, també té alguna cosa a dir. Costa de creure, però un càncer també es pot agafar per mala sort. Entre d'altres coses, a l'apèndix, l'autor respon les cinquanta preguntes més freqüents sobre el càncer i dóna algunes xifres que val la pena saber. Per acabar em quedo amb la cita que obre el llibre, escrita pel gran Salvador Dalí, el 17 de juny de 1972:

"Les tendències al desordre existeixen fins i tot a la natura. I es manifesten constantment en el que anomenem el càncer, que no és res més que un desordre caòtic i desproporcionat de les cèl·lules. Per això s'està tractant de trobar els mitjans per curar-lo. Però aquest càncer, ben tractat i trobant el seu secret, pot fer sorgir vida nova. Pot portar-nos fins i tot a la immortalitat. Tot amb la condició de permetre les tendències anàrquiques, però tancant-les en una presó o controlant-les amb la intel·ligència".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.