"También esto pasará" (Milena Busquets)

Diuen que tot passa, però jo no ho tinc tan clar. Passa, potser sí, però res s’oblida; tot queda en la memòria. I si no que li preguntin a la Blanca, la protagonista de “También esto pasará”, de Milena Busquets Tusquets (Barcelona, 1972). En castellà està publicat per Anagrama; i té 172 pàgines. L’edició en català és d’Amsterdam. Ja s’ha traduït al francès, a l’alemany, a l’anglès, a l’italià i al portuguès. És tot un èxit de vendes.

Deia que l’eix central del llibre és la Blanca, però també la seva mare (que acaba de morir) i el municipi de Cadaqués, a l’Alt Empordà, que es transforma en un personatge igual o més important que els altres. Quan va traspassar el seu pare, la mare li va explicar a la Blanca un conte xinès, que podríem resumir en aquest parell de frases: “El dolor y la pena pasarán, como pasan la euforia y la felicidad”. Ara que és ella qui la deixat, se’l repeteix en veu baixa. Però oblidar-la no és gens fàcil, com tampoc no ho és recordar-la en màxima plenitud, després de molts mesos malalta. S’intueix una història d’amor total, tot i que diria que la mare no era una dona fàcil de portar. La història comença amb la Blanca al cementiri de Cadaqués, el dia de l’enterrament, i acaba també allà, amb una grandíssima reflexió.

La Blanca té uns quaranta anys, dos exmarits i dos fills, un amb cadascun d’ells. També té un amant, amigues i, encara que no ho digui amb claredat, un munt de pretendents. Es veu una dona moderna, a qui li encanta seduir, i que gaudeix molt del sexe. Diu que és el substitutiu de gairebé tot. Pateix, estima amb molta passió, té les seves pors personals (tot i que no deixa de fer res per aquest motiu) i riu més que plora; com a mínim fins que la seva mare la deixa sola. A través d’ella, vivim un munt de records, sobretot vinculats amb la seva mare i amb Cadaqués, on ha passat uns estius inoblidables. Ara, allà mateix, de vacances en la casa familiar, s'adona que ha passat molt de temps, però que res ha canviat massa. L’únic que ja no és com abans, és que falta la seva mare i que, per desgràcia, no tornarà més.

“También esto pasará” és un llibre àgil, profund i ben escrit. Tot i parlar d'una mort, la de la mare de la Blanca, la Milena no transmet la tristor que m'esperava abans de començar-lo a llegir. Me n'alegro! La seva escriptura té un punt d'optimisme i, sobretot, molta elegància. En aquest cas, les ganes de viure guanyen a la nostàlgia. Recomanable.

“Al día siguiente, me despierto muy temprano y subo a la terraza a ver el mar. Los recuerdos se amontonan formando un manto compacto que, por una vez, no me ahoga. Supongo que una casa familiar es esto, un lugar por el que ha pasado todo el mundo, y en el que todo ha sucedido. La vida, nuestra vida, tan afortunada. Mi abuelo llegando con cajones de fruta de Barcelona, la Remei llevándose la ropa sucia para lavarla, los tocinos de cielo gigantes que nos hacia la Pepita de la Galiota y traía a casa en una bandeja, el gazpacho de Marisa, los desayunos eternos de pan tostado con mantequilla, las toallas de colores de la playa secándose en la barandilla, las siestas a regañadientes, vestirse para salir al pueblo, los helados de la tarde, el tiro al blanco. Y las primeras borracheras, los primeros amores y los primeros amaneceres, las drogas –deslizarse por un mar de seda después de haberse tomado un ácido...”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy