Els Sahan tenen negocis de massatges, prostitució i joc i també organitzen combats de boxa o muay thai. Són respectats i temuts a Tailàndia. El matrimoni que dirigeix aquest lobby està format per un expatriat català i una tailandesa musulmana. Ho tenen tot més o menys controlat fins que en Pol, un dels seus quatre fills, es passa de la ratlla. El noi tenia autonomia per moure's lliurement, sempre que no trafiqués ni amb drogues ni amb armes. Els problemes comencen quan desobeeix a la família i intenta anar una mica per lliure. Per intentar plantar cara al seu pare, agafa el camí de la jihad i fins i tot entra en contacte amb un dels caps d'Al-Qaeda. I fins aquí puc explicar.
Tant en Pol com la resta de personatges que apareixen en el llibre -en Pol és el més apassionant- estan molt ben retratats per en Jordi Calvet. Són creïbles i en constant evolució. El fill rebel dels Sahan és autoritari, sanguinari i misogin fins a punts insospitats. Utilitza una dona darrere de l'altra per assolir els seus maquiavèl·lics objectius. El coneixem a Tailàndia, com a cap d'un dels locals de massatges del seu pare, i viatgem amb ell fins a Barcelona, on es planteja fer un atemptat al Camp Nou, aprofitant un partit de la Supercopa d'Espanya entre el Barça i el Madrid. La idea tampoc no és del tot seva. Indirectament, surt d'una de les seves parelles ocasionals. Abans, però, ja ha sembrat el mal i la por per tot el litoral barceloní.
DUES LÍNIES D'ACCIÓ QUE CONFLUEIXEN
L'odi i la set de venjança d'en Pol serien la línia principal del llibre d'en Calvet. La segona té com a protagonista una mossa d'esquadra, la Mònica Vallejo. És germanastra d'en Pol i filla del cap dels Sahan. La va tenir amb una pintora, quan encara vivia a Catalunya, i no ha tingut cap relació amb ella des que va néixer. De fet, fins i tot dubtava que fos seva, ja que va enxampar a la seva dona, al llit, amb el seu soci. Feia temps que s'entenien. Ara torna a Barcelona perseguint el seu fill i aprofitarà per conèixer la Mònica i... demanar-li ajuda. La noia mai no ha estat feliç del tot. No ha sabut res del seu pare, la mare va morir de càncer i el seu padrastre abusava d'ella. "L'espasa d'Al·là" és un llibre àgil, ben documentat i addictiu. Un cop l'has començat, no trobes el moment de deixar-lo. Recomanable.
"Havien estat mesos de preparació i, en conèixer en Pol, va creure que era la persona ideal. I el noi no l'estava defraudant. L'atemptat que havia realitzat al Nana Plaza, malgrat no estar planejat per ell, ràpidament se'l va atribuir perquè el trobava molt impactant. Tot i que, de retruc, havia provocat la venjança de la família mafiosa contra els germans de Ton Son, en el fons li era igual. Els homes morts a la mesquita havien mort recolzant la jihad. No hi havia cap honor més gran a la vida. No calia venjar-los. De moment, la capital tailandesa quedava fora dels seus objectius. N'hi havia de més prioritaris. De tota manera, en un parell de dies donaria instruccions perquè es tornes a reclamar l'autoria de la mort d'aquells dos turistes italians. Tan si en Pol ho havia fet com si no, només per la reiteració, crearia un estat de pànic a la ciutat important que era el seu objectiu".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi-Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada