Publicada per Angle Editorial i amb traducció de Jordi Martín Lloret, “Gorski” és una novel·la que enganxa. Passa a la ciutat de Londres, que es converteix en un personatge més. El protagonista principal és el mateix Gorski, un oligarca rus que està restaurant una fabulosa mansió, batejada com “Els Llorers”, al costat del riu Tàmesi. Pel que sabem és solter i viu sol; això sí, envoltat de guardaespatlles i amb un munt de persones treballant per a ell. De les seves festes se’n parla a mig món, com de les que organitzava Gatsby. Moltes vegades ell no hi va. En té prou amb veure-les des de qualsevol lloc, gràcies a les imatges que donen les càmeres de seguretat. Un home gris; i molt ric.
La vida d’en Gorski, plena de diners, luxe i poder, no té res a veure amb la d'en Nikola Kimovic, un immigrant serbi que treballa a Fynch’s, una llibreria de la zona alta de la ciutat. Va arribar al Regne Unit fugint de la guerra i es va instal·lar en un petit cubicle, just al costat d’en Gorski. Necessita ben poc per viure i es passa el dia llegint. Tot canvia el dia que en Gorski entra a la llibreria i li encarrega que li faci, a mida, la millor biblioteca particular d’Europa. Que no pateixi pels diners! Vol, sobretot, llibres d’autors russos, primeres edicions, dedicats, incunables... Que sembli que ho té tot des de fa anys, comprats al llarg del temps, alguns heretats... tots llegits.
També tenen molt de protagonisme el matrimoni Summerscale, en Tom i la Natalia; i la Gery, una medallista olímpica búlgara. El personatge del llibreter s’assembla molt al Nick Carraway de “El gran Gatsby”. És "amic" d'en Gorski l’encarregat d’organitzar la primera cita entre ell i la Natalia, que també és russa. La primera en molts anys. En Tom també té molts diners. La família la completa una nena que es diu Daisy. En Tom i en Gorski se'ns presenten com a rivals. Va ser la Natalia el primer amor d'en Gorski? Que potser la vol recuperar? L'autora ens retrata un món de rics, ple de llibres, art, luxe i oportunitats; però també de perills, amants despitats i assassinats. Són 206 pàgines amb molta passió i referències constants a la literatura russa, amb Txèkhov inclòs.
“-No els pots vèncer a menys que ells ho desitgin. Són com bèsties. Moriran per milions, sense necessitar els consols d’un més enllà. No trobaràs homes i dones així enlloc més. Deixa estar als musulmans. Es fan explotar amb l’esperança que se’ls apareixeran setanta-dues verges. Els russos fan més por. Lluiten sense esperar res. Saps que la Natalia és de Stalingrad? De Volvograd, que és com es deia quan ella va néixer. El pare era una rata de Stalingrad, tenia quinze anys el 1945. Cal un zel molt especial per sobreviure a tot allò i en acabat posar-se a procrear d’una manera tan imparable. Va tenir cinc fills en un país en què la majoria de gent s’atura en el segon. I ni tan sols era religiós. A menys que el comunisme compti com a religió...”
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada