Haru (Flavia Company)

Jo sóc la Haru. I tu. Ells també poder ser-ne. De fet, el nostre món malalt seria molt millor si tots i cadascun de nosaltres ens comportéssim com ella. Ser la Haru és acceptar. Ser la Haru és respectar. Ser la Haru és aprendre de les errades pròpies per millorar com a persona. Ser la Haru també és il·lusió. La seva ha de ser la nostra filosofia. Cada dia és una vida sencera. Comparteix. Estima. No facis mal a ningú. Gaudeix del moment. La Haru és vida.

"Haru" és el nom de la protagonista i el títol de l'última novel·la de Flavia Company (Buenos Aires, 1963). Poques persones són capaces d'escriure una història tan profunda i tendra. És una autèntica lliçó de vida. Feia temps que un llibre no m'emocionava tant. Si algú l'acaba de llegir i no plora d'emoció, possiblement és que està mort. Quan traspassa la seva mare, el pare de la Haru l'envia a una petita escola perquè l'eduquin en l'art del tir en l'arc, però també en el tai-txi, la meditació i l'escriptura clàssica. Els mestres imparteixen classes als pocs alumnes que tenen amb la seguretat del traç de la ploma, amb la profunditat de la tinta i, sobretot, amb el convenciment que la seva fletxa, tard o aviat, acabarà en el centre de la diana. Pensa, sent, actua...

Diria que estem davant de l'obra més catedralícia de la Flavia; el llibre de la seva vida. No hi ha ni una paraula sobrera. Tot té un perquè, un objectiu clar i manifest. Posar o treure una frase podria trencar l'estructura d'aquesta narració delicada i única, que respira humanitat des que comença fins que acaba. Un llibre que cavalca entre la poesia visual i el tractat de filosofia, d'una bellesa màxima. Està publicat per l'editorial Catedral i té 380 pàgines. El viatge interior de la Haru és el nostre viatge i, a través dels seus ulls, aprenem a estimar, a viure i també a morir. I a rectificar. Mai no és tard per fer res, si tenim les idees clares. La supèrbia, les inseguretats i l'avarícia es poden vèncer, encara que, al llarg de molts anys, potser han estat les nostres companyes de viatge. De vegades, n'hi ha prou amb obrir els ulls.

EL YING I EL YANG

Res és blanc ni negre. És allò del ying i el yang. La vida inclou la mort. La mort la vida. Hi ha nit en el dia. Dia en la nit. "Haru" és una història viva, que camina entre el bé i el mal, que també són inseparables. Tot és molt zen, molt oriental; començant per la portada, pel tallat del paper, per la il·lustració de la Flavia, al final del llibre, o per la música del booktràiler, que també ha compost ella. És imposible retenir totes les expressions en la memòria, però cada frase convida a la reflexió, com, per exemple, "La riquesa crea enveges insospitades i enemics rabiosos. Posa un preu" o "Quan es venç, es guanya la possibilitat de perdre". És un llibre per tenir molt a prop, per rellegir quan tens un moment baix, quan vols impregnar-te d'optimisme.

"Haru" és esforç, és il·lusió, és dubte. La nostra protagonista marxa molt jove de casa -empipada amb el seu pare- i li costa trobar el moment de tornar, de recuperar les seves arrels. La vida té una direcció, però és ella mateixa la que ens porta. Quan intentem redirigir-la, de vegades, ens poden tornar de cop a la casella de sortida. "Haru" també es respecte per la famíla, pels companys, pels mestres i per la gent gan. Fins i tot respecte per aquell qui pot semblar el teu enemic... i no ho és. Brutals, per exemple, els personatges del Mestre Sabater i del Gran Genkei. De vegades, no tothom és qui sembla ser. De vegades, creiem que ens perjudiquen i ens estan ajudant, encara que sigui a través del camí més llarg, amb fermesa, duresa i determinació. Jo sóc la Haru i vull continuar sent-ho. I tu?

"Té por? La por és una opinió, Haru. És fer mal ús de la informació, de la imaginació, del temps. La por no existeix. Existeix l'alarma, l'atenció, la cura. La por és un instrument de poder. Contra els altres, contra tu mateixa. Què et fa por? Quan analitzes el que la provoca, comprens que es tracta del que no pots controlar. Només et pots dominar a tu mateixa. Per això la por no existeix: tu estàs al teu càrrec, tu pots amb tu. La por és el dibuix incorrecte, un mapa inútil. Si et deixes portar per ella et paralitzaries i, en paralitzar-te, començaries a cometre injustícies. La por és la Font de la injustícia, Haru, no pots oblidar-ho",

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy