Primavera (Ba Jin)

“Primavera”, de Ba Jin (Chengdu, 1904 - Xangai, 2005), és el segon llibre de la trilogia “Corrents turbulents”, que completa “Tardor”. El primer és “Família”. Està traduït del xinès per Eulàlia Jardí i publicat per Viena Edicions. Té 449 pàgines. Explica, de manera molt detallada, el canvi de mentalitat d’algunes dones xineses durant la primera meitat del segle XX. N’estaven fartes de la misogínia confuciana.

Les protagonistes de “Primavera” són les dones de la família Gao. Viuen totalment sotmeses als homes, que no les deixen decidir res per a elles soles. Fins i tot els prohibeixen que estudiïn anglès. A més a més, els seus matrimonis són arreglats. Les casen per conveniència, sense que s’hi puguin negar. Jin va viure de ben a prop el drama d’alguna de les dones de la seva pròpia família. En el llibre, alguna s’acaba suïcidant; d’altres acaben morint de pena. Els nois no ho tenen tan difícil, tot i que també estan pressionats i marcats pel lloc que ocupen en l’arbre genealògic de la família.

Juehui, per exemple, desafia a la seva família i fuig a Xangai. Com a fill gran de l’avi Gao i de la seva primera esposa, el seu era un paper rellevant. També hi ha un parell de dones que no volen assumir el paper imposat per la tradició i lluiten per la seva independència. És el cas de Qin i Shuying. La primera ho té molt més clar. Fins i tot arriba a fer de redactora en una revista. És l’exemple a seguir per la resta de les seves cosines, molt més porugues. L’evolució de Shuying és lenta, però acaba veient que no pot regalar la seva vida als altres. Ni el marit ni la família que li han imposat li agraden i cal trobar una sortida digna.

“Juehui estava al corrent de la seva situació per les cartes que ella li havia anat enviant i li mostrava la seva solidaritat i simpatia, tot i que li recriminava el seu pessimisme. Li citava alguns exemples perquè entengués com el destí portava els joves a convertir-se en víctimes inútils en nom de la moral antiga i de les velles tradicions. Li deia que allò no es podia permetre, que tots els joves havien de ser lliures per decidir per ells mateixos i que tenien dret a la felicitat. Els pares els havien de reconèixer aquest dret i els fills havien de revoltar-se contra aquest crim amb totes les seves forces. Li deia que l’època en què els pares decidien els matrimonis ja havia passat, i que per culpa d’aquelles unions mal triades a la seva família s’havia perdut l’alegria de viure i la il·lusió per les coses”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy