Línia de quatre (Jordi Agut)

L’agent britànic George Mitchell torna a l’acció. Dos anys després que els responsables d’una xarxa d’apostes il·legals intentessin assassinar-lo i segrestessin el seu fill, la policia decideix encarregar-li un nou cas. Encara està afectat per tot allò que va passar al voltant de l’Eurocopa de França del 2016 i pel seu affaire amb la Claudine, la terrorista infiltrada que el va trair i li va robar el cor. La seva dona no l'ha perdonat.

Mitchell és el gran protagonista de “Línia de quatre”, el segon llibre de la trilogia sobre corrupció i futbol que ha escrit el periodista Jordi Agut (Valls de Toruella, 1975). El primer es titulava ”L’últim defensa”. La línia de quatre la formen les quatre persones que es postulen per dirigir la FIFA, després de l’assassinat del suec Roger Fredikson, que era l’únic candidat a presidir-la. El treuen de circulació cinc minuts abans de ser escollit. L’acte s’estava fent al Palau Nacional del Kremlin, a Moscou, el mes de juny del 2018. Quedava menys d’una setmana per l’inici del Mundial de Rússia. Els nous candidats són un dirigent danès (que és el continuista), un representant de jugadors italià, una exfutbolista australiana i un príncep saudita. Quins interessos ocults tenen cadascun d’ells? Qui i per què van liquidar Fredikson?

Enmig de tot l’enrenou, al Kremlin s’hi va veure a la Christia Vandermisen i, immediatament, es van disparar totes les alarmes. A França, aquesta buscada terrorista internacional ja li va fer la vida impossible a la policia. Tindrà alguna cosa a veure amb el nou crim? Aquest cop, l’equip d’en Mitchell està format per un agent nord-americà, un de francès i una de russa. Des de l'exterior, comptarà amb el suport de dos dels seus col·laboradors habituals: el japonès Takeshi Oita i en Joshua Newton, un boig del món del futbol. Ho sap pràcticament tot sobre aquest esport. Dades i més dades. El seu cervell és un ordinador amb capacitat il·limitada. És dels personatges que cauen més simpàtics, des del primer moment.

“Línia de quatre” és un llibre amb un ritme trepidant. Sempre passen coses. L’acció no s’atura en cap moment. Infiltrats, espionatge, contraespionatge, assassinats... i futbol. Entre capítol i capítol, que són molt curts, l’autor ens dona quatre dades sobre els Mundials, per ordre cronològic. També s'inclouen, després de cada capítol, les reflexions d’un dels protagonistes, que ha escrit un diari al llarg de molts anys. En part també fan referència al futbol; concretament al paper de la selecció russa a la Copa del Món.  El llibre, que té 412 pàgines i es llegeix amb facilitat, està publicat per Pagès Editors? Quan es publicarà l'última part de la trilogia? Moltes ganes de llegir-la i de saber com acaba tot.

“No ho lamento pas, senyor Newton, i tant que no. En Joshua i la Mildred no s’havien mogut del llit en tot el vespre. Una manera com altra de passar el dia a Sant Petersburg. Havien arribat a l’hotel Indigo, situat prop del riu Neva, i ja no havien parat. De fet, en Joshua ja s’estava començant a cansar de la situació i tenia el cap a tres quarts de quinze, després de la trucada d’en Take, que l’havia deixat intrigat. Havia posat el pilot automàtic i havia fet creure a la noia que era presa d’un fogot de luxúria i amor desenfrenat. En realitat, li anava deixant fer tot a ella. I valia la pena reconèixer que no era dolenta, en allò”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy