Una bona part de l'èxit d'aquesta nissaga de novel·la negra la té el personatge d'en Sebastian Bergman, que va arribar a ser el psicòleg criminal més popular de Suècia, expert en assassins en sèrie. Era misogin, faldiller, agressiu, mal company... I dic que era perquè des que surt (més o menys) amb l'Ursula i té una relació de no-agressió amb la Vanja ell ha canviat força. Ara passa consulta privada i, quan li permeten, cuida a l'Amanda, la seva neta. Està allunyat de la policia i ja no surt tant als mitjans de comunicació. De fet, a "Veritats Enterrades", en Sebastian perd pes en comparació amb els anteriors llibres. Torna a agafar-lo cap al final, quan comença a investigar a en Billy. Al seu excompany al Riskmord, la 'serp interior' que porta dins li demana més sang. No té aturador. Bergman, però, tornarà amb força. Ell serà l'eix sobre el qual pivotarà la vuitena entrega. Moltes ganes de tenir-la entre mans.
Amb en Torkel jubilat (i cada cop més alcoholitzat), en Sebastian dedicat a la 'família' i en Billy intentant tapar les seves vergones, el pes del Riskmord recau en la Vanja (que és la nova cap del departament), l'Ursula i en Carlos. Aquest cop busquen un franctirador (o més d'un) que actua amb impunitat i sense deixar pistes. Dispara, ningú sap com ni des d'on, i es fa fonedís. Tot fa pensar que es tracta d'un venjador solitari. Totes les víctimes havien tingut problemes amb la justícia, però mai havien estat condemnades. L'entrada d'en Torkel i d'en Sebastian a la investigació, com a assessors externs, pot ajudar a resoldre el cas... Servirà és per acorralar en Billy, que cada cop està més perdut. Sembla tenir una vida feliç amb la My, amb qui esperen bessons, però és just tot el contrari.
"Com ha anat amb en Torkel? -va preguntar en Billy, quan l'Ursula va entrar al despatx i es va dirigir cap a la seva taula.
-No gaire bé -va respondre, mentre es treia l'abric-.
De fet, gens bé.
-Hem tingut una quarta víctima, nosaltres -la va interrompre la vanja des de la porta, i era impossible no percecre'n l'enuig i l'estrès a la veu.
-Ho sé. Per això he agafat el primer vol que he trobat -va respondre l'Ursula, amb serenor. Es negava a sentir-se culpable o disculpar-se per haver anat a donar suport a un vell amic que ho necessitava, encara que en Torkel no tingués prou seny per apreciar el gest o ni tan sols volgués veure-la".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Crims duplicats
Morts prescindibles
Silencis inconfessables
Càstigs justificats
Mentides consentides
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada