La mala dona (Marc Pastor)

És impossible que "La mala dona", de Marc Pastor (Barcelona, 1977), et deixi indiferent. Es tracta de la recreació novel·lada del cas de l'Enriqueta Martí, coneguda com la vampira del carrer Ponent. Va segrestar i assassinar nens i nenes entre els anys 1909 i 1913, fent que el pànic regnés pels carrers de la Ciutat Comtal. El llibre té 243 pàgines i està publicat per Ara Llibres. Fa posar els pèls de punta. He llegit l'edició de butxaca.

M'ha semblat sensacional que Pastor escollís La Mort per fer de narrador omnipresent. D'aquesta manera, aconsegueix que tot sigui més fosc i categòric, amb uns personatges que poden rebre l'estocada en qualsevol instant. Més enllà de l'Enriqueta, que fa por i fàstic a parts iguals, cal destacar als dos policies que investiguen la desaparició dels fills d'algunes prostitutes. Es tracta d'en Moisès Corvo i de Juan Malsano. El primer es mou com peix a l'aigua pels foscos suburbis barcelonins. És bevedor, faldiller, violent i incansable quan se li fica alguna cosa entre cella i cella... En Malsano és més pragmàtic. Junts fan una bona parella. És allò del policia dolent i el policia bo, portat fins a la màxima expressió.

Per desgràcia, tot allò que passa als barris baixos està connectat amb les altes esferes. L'Enriqueta no deixava de ser una "aconseguidora", preparada per satisfer els capricis dels més rics. Molts cops amb enganys. Fa la sensació que la vampira de Barcelona es movia amb la mateixa destresa pels carrers plens de fam i de brutícia que pels palauets de la classe benestant. Tenia dues cares molt ben treballades. Però no ho feia tot  només per diners. Tenia el gen del mal molt endins i gaudia del patiment de les seves víctimes. L'escena en què tira la filla d'una coneguda dins d'una olla és esfereïdora."La mala dona", Premi Crims de Tinta, és un llibre fosc i molt ben escrit. Quan el comences, és difícil deixar-lo de costat.

"En Moisès Corvo seu a un costat del llit; sobre els llençols rebregats, taques d’altres clients eixutes des de fa setmanes exhalen una fortor a sexe que flota a la cambra. El cos d’ella jeu nu sobre el llit, encongit com una essa, esgarrapat a l’esquena i amb dos blaus a l’interior de les cuixes. Els cabells sobre el coixí i la mirada sobre en Moisès, atenta, sense indici d’emoció, però sense la por que l’acompanya després d’enllitar-se amb qualsevol que pugui pagar-li el sopar. En Moisès Corvo la tracta bé, tan bé com sap fer-ho aquell tros d’homenot, de gairebé dos metres d’alçada i veu de tro, fort com un roure i braços llargs com els d’un simi de circ. La Giselle li acarona l’esquena mentre ell es vesteix..."

@Jordi_Sanuy