En Samuel perd tota la família, en dues tongades, però no s'ensorra. La segona després d'un bombardeig de la Luftwaffe, a França, l'any 1940. Fins aquell moment feia transportista. L'home arriscarà les poques coses que li queden per salvar infants jueus. Ell també ho és. I ho fa convertint-se en colporteur o venedor ambulant, amb una caixa de fusta penjada a l'esquena. Hi portava estampes, postals, fulles d'afaitar, pintallavis... i altres petites coses que creia que podria vendre amb una certa facilitat. Aquesta feina-tapadora li va permetre apropar-se als pobles i masies de l'Arieja, on intentava que adoptessin momentàniament a les nenes i nens que anaven rescatant. És un personatge extraordinari. Tot bonhomia. Capaç de qualsevol cosa per ajudar als més necessitats.
En el monestir de l'Artiga -fruit de la imaginació de l'autor- hi viuen desenes d'infants i adolescents jueus, sota l'auspici de la Creu Roja suïssa. Els masovers són espanyols. Van arribar-hi fugint del franquisme. Està a prop de Sent Gironç. Allà en Samuel hi deixa en Philippe, a qui coneix enmig de l'èxode de fugitius que les tropes nazis empenyien cap al Midi. El nen, que té el llavi leporí, no és jueu, però es comporta com si ho fos. Ell és un dels nens de l'Artiga que intentarà fugir cap a Espanya a la recerca d'una vida millor. El líder de l'expedició és en Helmut, que no té por de res ni de ningú. Els nazis no els posaran les coses fàcils. La novel·la està molt ben escrita i es llegeix amb facilitat. Els personatges són propers i és fàcil fer-te'ls teus. Començant pel colporteur, difícil d'oblidar.
"No va poder evitar de veure altre cop la cabina del
seu Ford, que continuava vora la cuneta. Amb el cap
més fred va pensar: «Si no estiguéssim en guerra, ara
podria acudir a l’asseguradora». Tenia contractada una
pòlissa amb una casa de Brussel·les que cobria tota mena
de sinistres. Tanmateix, què podia reclamar avui amb
una Bèlgica ocupada pels alemanys? La guerra total de
Hitler havia deixat sense efecte els pactes escrits. Mentre
s’hi acostava va reparar que els saquejadors n’havien
tancat les portes i se n’havien emportat una de les rodes,
la del cantó del xofer. En veure que es movia algú dins
de la cabina, collí una pedra de terra i la feu espetegar
contra la carrosseria. De dins en va sortir un xiquet de
nou o deu anys, la pell torrada i un trau obert al llavi
superior que li desfigurava el rostre".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada