Tot això passa l’any 2017.
La Cora no té pare. El càncer se’l va emportar i, per això, sempre ha somiat a convertir-se en oncòloga. Li fa costat la seva mare, que és la primera persona que veu quan obre els ulls en un hospital. Li acaben de fer el trasplantament de cor que li ha salvat la vida. Uns dies després, en plena recuperació, rep la visita de la Margaret, que és la mare del seu donant, en Charles. Li fa una proposta que acaba acceptant. Que viatgi amb ella a Steelville per saber coses del seu fill mort i veure on vivia. Porta el seu cor dins del seu pit. Poc podia imaginar-se que tot es complicaria fins a punts insospitats. Si hagués fet cas a la seva mare... En Charles tenia un germà gran, en Jack, que és policia local, com el seu pare, que va desaparèixer sense deixar rastre ja fa molts anys.
Castillo fa diversos salts en el temps per donar força a la història, inquietant i amb molt d’amor. Combina l’actualitat (any 2017) amb el 2000, quan en Charles i en Jack encara eren unes criatures. L’Ed, el seu pare, començava a estar obsessionat amb tot un seguit de fets luctuosos que mai va arribar a fer públics. Els investigava ell sol, sense cap ajuda. Fins que es va fer fonedís per sempre més. Els seus fillas mai no van superar-ho. L’autor també ens porta al 1998 i al 2005, en aquest cas a través del diari que escrivia en Charles, un noi especial. Per diversos motius. Diuen que algunes espècies de cucut enganyen a la natura posant ous propis en nius aliens, perquè els criï una altra mare. Quan neixen, assassinen a tots els seus germans adoptius i es converteixen en únics.
“-El mundo es un lugar horrible- dijo en voz baja-. Y si eres Bueno, te devora. Si caminas con inocencia, te destroza. Si quieres cambiarlo, acaba contigo. Está lleno de injusticias. Está pagado de maldad. Siempre he creído que a la gente buena le pasan cosas buenas, pero... qué equivocado he estado. A Dios no le importa cómo seas ni cómo te portes -continuó-, pero el diablo sí está atento para descubrir lo débil que eres. Está al acecho, buscando a qué cordero llevarse sin permiso”.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada