El subhastador (Joan Samson)

Feia molt de temps que un llibre no em feia patir tant. "El subhastador", de la nord-americana Joan Samson (1937-1976), és una novel·la d'intriga terrorífica. Té 346 pàgines i està traduïda per Joana Castells Savall. Es va publicar l'any 1975, pocs mesos després de la mort de l'autora, i va passar força desapercebuda. L'octubre passat, l'editorial Males Herbes va decidir apostar per ella i posar-la a la venda en català. És l'únic títol de Samson, que va ser editora de la revista Daedalus.

Els Moore són una família feliç. Viuen a Harlowe, una petita localitat de New Hampshire, als Estats Units. La Mim i en John tenen una filla de quatre anys, la Hildie. La mare d'ell, amb molt de caràcter, també s'està a la granja, que va heretar del seu marit. La tranquil·litat d'aquest poble tradicional queda tallada d'arrel poc després de l'arribada de Perly Dunsmore. El foraster organitza subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. Diu que invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat. És necessari? Si mai no hi passa res allà... Els primers cops, els Moore i la resta de famílies col·laboren voluntàriament; però a mesura que passen les setmanes s'hi veuen obligats. Els dijous, que és quan es fa la recollida, es converteixen en un veritable infern.

"El subhastador" és una història que frega l'horror, amb un personatge central, manipulador i implacable. Fa posar els pèls de punta. És fàcil emmirallar-se en els Moore i patir al seu costat. La tensió va en augment i és impossible aturar-la. Qui no col·labora, ho paga car. I ells ho saben. Dunsmore és un  especulador i no té cap mena de respecte pel món rural ni pels seus habitants. Samson aconsegueix tensar al lector sense necessitat de fer servir la violència, que s'intueix, però mai és explícita. No recordo res tan esfereïdor des de "La nit del caçador", de Davis Grubb, publicat per Viena Edicions. "El subhastador", per cert, està "temporalment exhaurit", segons el lloc web de Males Herbes.

"Els Moore seien tots quatre en silenci dins de la vella camioneta verda que sotraguejava per la carretera polsosa que duia al poble. La iaia no deia res perquè estava incòmoda, en John i la Mim, perduts en els seus pensaments, i la Hiddie, de tan entusiasmada, també callava. Les subhastes se celebraven al Passeig, com les que es feien abans en benefici dels bombers. Tot i que encara era aviat, la zona arbrada estava envoltada de cotxes aparcats a banda i banda del carrer i una munió de gent es passejava amunt i avall examinant els objectes en venda que s'amuntegaven a la tribuna dels músics".

@Jordi_Sanuy