Querido capullo (Virginie Despentes)

Si llegeixes Virginie Despentes (Nancy, França, 1969) i no se't remou alguna cosa per dins és que estàs mort o pràcticament idiotitzat. La seva escriptura sempre és provocativa i plena de ràbia. A "Querido capullo", traduïda per Robert Juan-Cantavella i publicada per Random House, fa una anàlisi terrorífica de la nostra societat malalta, amb les xarxes socials fent d'altaveu de la misèria. Són 257 pàgines plenes de lucidesa i de desitjos d'igualtat entre dones i homes. Una bomba a punt d'explotar. 

L'Oscar Jayack és un novel·lista de cert èxit, íntim amic de l'alcohol i de les drogues. Necessita anar col·locat per inspirar-se i diria que fins i tot per viure. Un dia, aprofita el seu comte d'Instagram per fer una crítica duríssima a l'aspecte de la Rebecca Latté, una actriu que supera la cinquantena i a qui cada cop contracten menys. La seva carrera està en un declivi evident. Sap perfectament que suposa  per una dona envellir en una societat cent per cent  patriarcal. Ella també és addicta a les drogues i en fa bandera. La Rebecca contesta la crítica de l'Oscar amb la mateixa mala llet i, poc després, quan s'adonen que es coneixien de quan eren petits, comencen a escriure's e-mails. Cada cop més llargs i sincers, sense pèls a la llengua. S'expliquen un munt de coses.

Enmig d'aquesta relació espistolar, potenciada pel confinament, l'Oscar és acusat d'assetjament sexual per la Zoé Katana, que havia estat 'la noia de premsa' que el portava a l'editorial. Ara està al capdavant d'un blog feminista. El denuncia públicament deu anys després de sentir-se agredida i que l'empresa la convidés a marxar. Era més fàcil fer-la fora a ella que a l'escriptor de prestigi. Quan ho llegeix, l'home se'n fa creus. Segur que està parlant d'ell? Amb la Zoe no havia fet res diferent que amb altres dones, abans i després. No era conscient de res. La seva batalla personal, emmarcada en el #MeToo i en les xarxes socials, l'acaben patint tant ell com ella, amb exèrcits de perfils organitzats intentant rebentar-ho tot. Una novel·la cruel i amb molts tons diferents que és de lectura obligada.

"En el tren de regreso miré a ver qué posteaba Zoé. Hacía tiempo que no me asomaba. Me pregunto si aún hablas con ella. Siento lo que le hice. Estoy empezando a admitirlo. Siempre lo he sabido, pero no lo admitía. Empiezo a renunciar a la idea de anteponer mi defensa a cualquier otra cosa. Fanny de Sttutgart me hizo entrever algo que no estaba dispuesto a admitir. Ser deseado por alguien a quien no le has pedido nada es insoportable. Verte ante una petición sin posibilidad a decir que no es insoportable".

De Despentes ja havia llegit la sensacional trilogia "Vernon Subutex" (parts  "1", "2", i "3") i "Apocalipsis bebé". Molt fan d'ella.

@Jordi_Sanuy