La vaig conèixer quasi per casualitat, a través d'un familiar. Al començament vaig pensar que seria com moltes altres, però res més lluny de la realitat. Ella sempre em rep amb un somriure als llavis i m'acomiada amb un parell de petons. Entre un moment i l'altre, complicitat. M'ajuda a trobar-me, a ampliar el meu espai interior. Jo parlo, ella m'escolta; entre tots dos intentem trobar solucions a problemes moltes vegades inexistents. I és que a la vida, parlar és vital; tot i que fer-ho massa també pot ser un problema. Ho sabem tots. Diuen que les parets escolten i que només pots sincerar-te si t'entens amb l'interlocutor i confies en ell. Ai, la confiança! A alguns la veritat els segueix fent por. Encara hi ha massa gent que vol fer mal als altres, tot i que això està canviant poc a poc. Hi ha un corrent de positivitat que cada cop impregna més persones. Desperta, ara i aquí! Mai és tard per canviar, per difícil que sembli.
De fet aquest 'bloc' és conseqüència de les meves converses amb la Carme i el suport de la Maribel. "Si t'agrada escriure -em van dir un dia- escriu i gaudeix-ne". Aprofita, tu que pots. L'escriptura i el cinema juntes, les meves dues passions en una. Visca la polivalència. Això sí, per sobre de l'escriure, sempre hi haurà el parlar. La connectivitat amb les persones i el boca a boca estan per sobre del llapis, del paper, de l'ordinador i d'internet, que tant ens estan ajudant en aquests temps. Canvien les èpoques, però la gent es continua entenent de la mateixa manera: parlant i parlant, però sempre amb respecte. Això estic intentant fer, des d'aquesta pàgina, des de fa uns dies. Gràcies Carme, gràcies Maribel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada