Viatjar sense diners com a filosofia de vida

Després de veure "Món petit" vaig pensar que el seu protagonista, Albert Casals, té moltes coses en comú amb l'ultrafondista Kilian Jornet. Diria que els dos han assumit la mort des de ben petits i, tot i que són conscients dels riscos que corren, fan allò que els dóna la felicitat en cada moment. No s'estan mai quiets, tot i que l'Albert va en cadira de rodes. Té 22 anys i energia per donar i per vendre.

El documental "Món petit" està dirigit per Marcel Barrena i ens explica el viatge que fa l'Albert, des de casa seva fins a Nova Zelanda, que és el punt més allunyat del planeta. Si fes un forat al globus terraqui, diu que hi cauria directament. L'acompanya -o com a mínim ho intenta- la seva xicota, l'Anna Socías. Només tenen vint euros a la butxaca. Es mouen fent autostop, colant-se en trens i vaixells o, molts cops, convidats per persones que decideixen ajudar-los desinteressadament. Moltes vegades aquestes ànimes caritatives, que sóvint són les més humils, també els ofereixen menjar i un lloc per dormir.

El personatge de l'Albert genera contradiccions. M'encanta la seva alegria -que es contagia- i la seva decisió per minimitzar els problemes i anar sempre cap endavant. Va patir una leucemia quan només era un nen i ja fa temps que va decidir viure al dia, sense pensar massa en el futur. És un exemple a seguir. En alguns moments, això sí, diria que és un pèl egoista i, a més a més, s'aprofita del fet d'anar en cadira de rodes. Ell mateix ho reconeix davant de las càmeres. "Món petit" acaba sent una road movie amb un missatge més o menys clar: voler és poder. Al llarg del documental, en Marcel entrevista al pare, a la madrastra i a l'àvia de l'Albert i als pares i a unes amigues de l'Anna. Molt interessant.

"EL SÍNDROME E" (FRANCK THILLIEZ)

Qui digui que la novel·la negra és exclusiva dels escriptors nòrdics és que mai ha llegit res del francès Franck Thilliez (Annecy, 1973). He devorat "El síndrome E", tinc "Gataca" a mitges i "Atemka" a la tauleta de nit. Amb això ho dic tot. Publica a l'editorial Destino i són obres llargues i amb moltíssima informació. "El Síndrome E", per exemple, té 568 pàgines. És un llibre imprescindible per als cinèfils, perquè tot comença amb el visionat d'una antiga pel·lícula.

Els protagonistes principals són el comissari parisenc Frank Sharko -amb una vida molt dura al darrere- i la policia de Lille Lucie Henebelle, separada i amb dues filles petites. Quan comença la novel·la ni tan sols es coneixen, però acaben treballant junts. Ella  investiga perquè un examant seu s'ha quedat cec mentre veia la pel·lícula mencionada anteriorment. De fet, quasi tothom que té contacte amb aquest curtmetratge, directament o indirecta, acaba tenint problemes. Paral·lelament, a en Sharko li assignen un cas amb cinc cadàvers amb el crani serrat, les mans tallades i sense rastre d'ulls, dents ni cervell.

Potser el millor del llibre és que els dos personatge principals estan molt ben dibuixats. Són persones que pateixen, amb importants problemes psicològics -sobretot ell-, però que un dia van entrar a la policia i ja no n'han pogut sortir, tot i algunes escapades temporals. Les seves famílies ho pateixen en carn pròpia. Potser un i l'altre s'acabaran ajudant, després que els seus casos se solapin. I no explicaré més coses. Només que l'anomenat Síndrome E ens porta al centre de la ment humana i al desig de controlar-la. Els personatges passen per El Cairo i per Canadà, on tenen molta importància els orfenats dels anys cinquanta, on els nens normals -pels interessos de l'Estat, acabaven parant bojos.

"A falta de cabellos, el análisis toxicológico del vello púbico fue muy clarificador. Tres de los cinco individuos -y el asiático era uno de ellos- habían sido consumidores de cocaína y de Subutex, un sustitutivo de la heroina. El examen segmentario del pelo, por corte de fragmentos, había mostrado que en los tres casos de absorción de productos estupefacientes primero había disminuido de manera considerable para finalmente desaparecer en las últimas semanas antes de su muerte".

MÉS DE 250 PERSONES A LA PRESENTACIÓ DE "TU TAMBÉ POTS"

Divendres vam presentar "Tu també pots" a la Casa del Llibre de Barcelona. Ens van acompanyar més de 250 persones. Entre elles, tres dels esportistes entrevistats al llibre: els atletes Carles Castillejo, María Vasco i Elena Congost. També va assistir a l'acte l'exjugador de bàsquet Ferran Martínez, el cap de Psicologia del CAR de Sant Cugat Pep Marí, la fisioterapeuta Isa Arbonés, el fisioterapeuta del Barça Juanjo Brau i el preparador físic de l'Espanyol Jaume Bartrés. No em vull oblidar de la Laura Borràs, presidenta de l'Institut de les Lletres Catalanes, de la presentadora del programa "Els Matins" Helena García Melero i dels periodistes d'Esports de TV3 Xavier Bonastre i Montse Lorenz. Segur que em deixo molta gent. Demano perdó d'avançada.

A la foto, i d'esquerra a dreta, l'editor del llibre, Enric Viladot; el doctor en Màrqueting i professor d'ESADE, Carles Torrecilla (que va tancar l'acte); un servidor; el fisioterapeuta, Lluís Puig (amb qui he escrit "Tu també pots") i el meu germà periodístic, David Bernabeu, que en va fer la presentació. Ell és periodista esportiu i, a l'actualitat, treballa a Cuatro. Moltes gràcies als que vau venir i als que ens vau donar el vostre suport des de casa. El dia 10 d'abril presentem el llibre a Girona (amb l'escriptor Martí Gironell), el 13 a Palamós (amb l'historiador Joaquim Nadal), el 16 a Tarragona (amb el periodista esportiu de TV3 Josep Coch), el 19 a Granollers (amb el meteoròleg Eloi Cordomí) i el 20 serem a El Corte Inglés de Sabadell.

Encara no tenim data definitiva per Berga, Terrassa, Mollet, Sant Feliu de Codines i Valderrobres, al Matarranya, on també presentarem el llibre.

Dijous vam fer una roda de premsa presentant "Tu també pots" al CAR de Sant Cugat, aprofitant el seu vint-i-cinquè aniversari. Ens van acompanyar la nedadora Sarai Gascón, la pilot Laia Sanz, el Secretari General de l'Esport Iván Tibau, l'exseleccionadora de sincronitzada Anna Tarrés, la marxadora María Vasco, la fisioterapeuta Isa Arbonés, els atletes Carles Castillejo i Elena Congost, el taekwondista Joel González, el golfista Gerard Pera i el també fisioterapeuta Fidel Sust. Gràcies a tots.

Bona setmana a totes i a tots

@Jordi_Sanuy
@tutambepots