Quan començar de zero és l'única opció

"Los últimos días", d'Àlex i David Pastor, enganxa. Feia temps que no veia tanta gent en un cinema. Enfrontar-se a una Barcelona apocalíptica - l'any 2013; és a dir, a l'actualitat- té el seu morbo. A més a més, l'ambientació és molt bona. Tot és reconeixible, però desert, destrossat, sense vida... Els exteriors buits; i els interiors plens de gent i de pobresa.

Què ha passat a Barcelona? Doncs el mateix que a la resta del planeta. Suposo que fruit de l'estrès d'una societat malalta, un atac de pànic inexplicable fa que la població no s'atreveixi a sortir al carrer. Primer afecta només uns milers de persones, però acaba damnificant tothom. En Marc (Quim Gutiérrez) queda atrapat a la feina. Tres mesos després, cansat de no fer res, intentarà anar a buscar a la Julia, la seva xicota (Marta Etura). Ho ha de fer sense sortir a l'exterior, està clar. En Quim està francament bé, com sempre. Ella té un paper curtet, però el seu somriure, com és habitual, omple la pantalla.

El company de viatge d'en Marc és l'Enrique, interpretat per José Coronado. Ell també busca algú. És per això que faran part del camí junts, pels túnels del metro. Són molts els perills que els esperen, perquè la gent s'ha tornat boja, sense res per menjar, ni agua ni per veure ni rentar-se. Viuen en la foscor, matant-se els uns als altres, si és necessari. El missatge de "Los últimos días" sembla força clar. Un món millor és possible. Això sí, per renéixer com a societat de vegades potser és necessari començar de zero, liderats per una generació "no contaminada". Interessant.

"LIMÓNOV" (EMMANUEL CARRÈRE)

És un llibre dens, però apassionant. Es tracta de "Limónov", d'Emmanuel Carrère (París, 1957). Dens perquè fa referència a un munt d'escriptors i polítics russos i, malauradament, no els coneixia a tots. Per tant, m'he vist obligat a buscar informació d'ells. A través dels moviments d'Eduard Limónov (Dzerzhinsk, 1943), Carrère retrata la Rússia dels últims 50 anys. Podríem parlar de novel·la biogràfica, amb un personatge irrepetible.

Ni el mateix Carrère, que coneix personalment Limónov i s'ha entrevistat un munt de cops amb ell, és capaç d'estimar o odiar amb determinació aquest escriptor i polític rus, fundador i líder del Partit Nacional Boltxevic. El llibre comença l'any 1943, amb el naixement de Limónov i, seguint-lo a ell, passa per Moscou, Nova York, París, Jàrkov, Vukovar, Sarajevo, República Sèrbia de Krajina, Altai, Lefortovo, Saràtov i Èngels. Allà on hi havia un conflicte bèlic, allà estava Limónov, amb predisposició total per complicar-se la vida. Ell es defineix com a nacionalista moderat o socialista de línia dura i, a més a més, activista pels drets constitucionals.

Després de llegir el llibre, només tinc una cosa clara: Limónov és un lluitador nat; amb fortes idees feixistes. Dóna la sensació que ha tingut mala sort amb les dones -que sempre l'han abandonat- i, possiblement, s'ha envoltat de les persones que menys li convenien. Ha gaudit vivint de la marginalitat, bebent i drogant-se fins a límits inimaginables. La seva escriptura sermpre ha estat bruta i provocadora, fins al punt que un dels seus llibres es va titular "El poeta ruso prefiere los negrazos". I és que, en una fase de la seva vida, va practicar sexe homosexual amb negres, sempre com a passiu. Busca-raons, vagabund, majordom d'un milionari, proserbi... Ha fet tots els papers de l'auca. Fins i tot va ser engarjolat per temptativa de cop d'estat.

"El plan de nuestro Eduard, ese Barry Lindon soviético, no era solamente acostarse con Ana, sino instalarse directamente en su casa, en el sanctasanctórum de la bohemia, y pasar así del papel de pequeño proleta que se incrusta al de amante titular y señor del dominio. Como el piso que comparten tiene dos habitaciones, un lujo inmenso, la madre de Anna, Celia Yákovlevna, al principio finge que no se da cuenta de que él se queda a dormir, pero no tarda en adoptarle, porque él tiene buena mano con las ancianas y también porque ella le está agradecida por haber puesto fin al desfile de amantes que eran la comidilla del inmueble".

"Limónov", que comença amb l'assassinat dAnna Politkóvskaia, té un munt de referències cinematogràfiques, inclosa una de les meves pel·lícules preferides, "La invasión de los ladrones de cuerpos" (1956). En l'actualitat, Limónov és un dels dirigents del bloc polític The Other Russia, al costat de l'excampió mundial d'escacs Gary Kaspárov, opositors de Vladímir Putin. Un llibre imprescindible, sens dubte.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy