Els Quatre Genets: hereus de Robin Hood

"Ahora me ves"... i ara no. Amb tant moviment de càmera, és pràcticament impossible veure l'última pel·lícula de Louis Leterrier sense marejar-se. Ni que formés part del moviment Dogma 95! Segur que la intenció del director francès ("Danny the Dog", 2005) és donar molta mobilitat a les accions dels mags, però diria que es passa de frenada. Moviments extrems i música contundent que, a mi, m'han acabat cansant.

Malgrat aquest "però" tècnic, m'ho he passat bé veient "Ahora me ves", entretinguda i familiar. Diria, sense risc d'equivocar-me, que és la historia d'una venjança. La màgia és el mitjà perfecte per portar-la a terme. Una venjança i uns quants ajustaments de comptes. Les persones que ens roben (a la política actual en tenim uns quants exemples) han d'acabar passant pel sedàs... encara que sigui tard. En aquesta història, els mags, coneguts com els Quatre Genets, només són uns titelles; molt llestos, això sí. La persona que té tots els mèrits és qui mou els fils. Podríem parlar d'un nou Robin Hood, que pren els diners als rics per fer la vida més fàcil als pobres. Desconeixem la seva identitat fins al final.

Un dels grans encerts de "Ahora me ves" és el repartiment. Dos dels quatre mags estan interpretats per actors que em cauen molt simpàtics: Jesse Eisenberg (a qui vaig descobrir a la divertidíssima "Bienvenidos a Zoombiland", 2009) i Woody Harrelson, a qui sempre recordaré per "Los blancos no la saben meter" (1992). Completen l'equip Dave Franco (germà petit d'en James) i Isla Fisher. Els policies són Mark Ruffalo i la guapíssima Mélanie Laurent ("El concierto", 2009), la quota francesa de Leterrier. Michael Caine i Morgan Freeman són dos dels secundaris de luxe. Bons actors i una historia amb gràcia. Una bona proposta per asseure's a la butxca del cinema i deixar-se portar.

"VIVIR DE NOCHE" (DENIS LEHANNE)

Feia temps que no llegia una novel·la "criminal" tan rodona. Em refereixo a "Vivir de noche", de Dennis Lehane (Dorchester, Boston, 1965). Està publicada per RBA i té 187 pàgines. És molt visual i amb uns personatges treballadíssims. No m'estranya que Ben Affleck se n'hagi enamorat i hagi decidit portar-la al cinema. Encara no se sap quins actors la faran ni quan s'estrenarà, però l'èxit està assegurat.

"Vivir de noche" se centra en la vida de Joe Coughlin, un gàngster de descendencia irlandesa que puja com l'escuma. Comença amb petits furts i, poc a poc, va constuint tot un imperi. En Joe és fill d'un capità de la policia de Boston. Corrupte? En plena Llei Seca són pocs els que no estan untats! En Joe és un gàngster -una paraula que a ell no li agrada massa, per cert-, però la veritat és que no té mal cor. Podríem dir que els seus diners són de dubtosa procedència, però una bona part sempre van destinats a causes socials. L'altra cara de la moneda, i etern enemic d'en Joe, és l'Albert White, que cau malament des del mateix moment que Lehane ens el presenta. Aquest sí que és dolent per naturalesa!

Llei seca, trets -molts trets-, amistat, fidelitat i, sobretot, lluita pel poder. Sempre que algú fa ombra, és millor treure'l del mig. Tres escenaris principals: Boston, Tampa i Cuba. I dues dones, l'Emma i la Graciela. En Joe, a qui acabes apreciant, té un rosari d'enemics que no s'acaba mai; començant pel seu mentor, Maso Pescatore i acabant per membres del Ku Klux Klan. Enmig, un reguitzell d'assassins a sou, traficants de licor i un policia evangelista que cita la Bíblia, igual que la seva desgraciada filla. "Vivir de noche" serà la quarta pel·lícula de Lehane que acaba al cinema, darrere de "Desapareció una noche"(que Ben Affleck va convertir en "Adiós pequeña, adiós", 2007), "Mystic River" (Clint Eastwood, 2003) i "Shutter Island" (Martin Scorsese, 2010).

"Una hora antes de su encuentro con Pescatore, Joe vomitó dos veces en el cubo de madera. Le temblaban los brazos. Y, de vez en cuando, la barbilla y los labios. La sangre se le convirtió en un montón de puños golpeándole las orejas. Se había atado el pincho a la muñeca con un cordón de bota hecha de cuero que le había proporcionado Emil Lawson. Justo antes de abandonar la celda estaba a punto de colocárselo entre las nalgas. Lawson había insistido en que lo mejor era metérselo entero por el culo, pero Joe pensaba que igual uno de los matones de Maso le daba por decirle que se sentara, así que le dijo que en las nalgas o en ningún sitio".

Bona setmana a totes i a tots.