Posseït per l'"Expediente Warren"

Sempre he dit que no m'agraden les pel·lícules de por... perquè em fan por! Ja sé que es tracta d'això i, precisament per això, les evito. Però tota regla té una excepció i, dissabte, a contracor, com si estigués posseït, vaig anar al cinema a veure "El expediente Warren" (The Conjuring). No me'n penedeixo. Estic convencut que es convertirà en un clàssic del gènere. Està feta a mà, amb les normes de la vella escola.

Es nota que James Wan ("Insidious", 2010) té la mà trencada per explicar històries com aquesta. A més a més, el fet que la pel·lícula estigui basada en fets reals encara li dóna més força. Els protagonistes són els Perron, un matrimoni i les seves cinc filles, que se'n van a viure a una solitària granja de Rhode Island. Allà comencen a passar tot un seguit de coses inexplicables. Fenòmens sobrenaturals? És per això que demanen al matrimoni Warren, que són parapsicòlegs, que els ajudin. Estan atemorits i desesperats. La situació els supera. Per ser més exactes, l'Ed era un demonòleg (va morir l'any 2006) i la Lorreine, que encara és viva, una clarivident i mèdium. Atenció amb aquesta dada: l'Ed és l'únic excorcista no capellà reconegut mai pel Vaticà.

A "The Conjuring", en Wan ens presenta la faíilia i, poc a poc, ens va donant mostres que a la casa passen coses sospitoses. Són petites pistes, amb la tensió que va creixent cada minut que passa. Fins que arriba el moment  en què tot explota. La conclusió és que el dimoni ha entrat dins de la família i no marxarà encara que dedideixin canviar de casa. Anirà amb ells. És igual que creguin o no en fenòmens paranormals. M'ha agradat la pel·lícula (i no fa tanta por com diuen) i, sobretot, la sensacional interpretació de Vera Farmiga ("Quid Pro Quo", 2008), que fa de Lorraine Warren. Està espectacular! En Patrick Wilson és l'Ed i la Lili Taylor, la Carolyn Perron, la turmentada mare. Molt recomanable.

"ELS APRENENTS DE TRAÏDOR" (IVAN CARBONELL)

Em va fer gràcia que "El comentari a l'Apocalipsi", de Beat de Liébana, aparegués a Edimburg després de ser robat a La Seu d'Urgell. Ho vaig llegir a la contraportada de "Els aprenents de traïdor" i , amb aquetst petit detall, en vaig tenir prou per comprar-lo. Edimburg és una de les ciutats escoceses que visitaré aquest estiu. El llibre està escrit per Ivan Carbonell (Valencia, l'Horta. 1979) i publicat per Cossetània. Té 140 pàgines.

Podria definir aquesta novel·la com un puzle complex. Res queda clar del tot fins que col·loquem l'última peça. Més que res perquè l'acció va endavant i endarrere sense ordre ni concert, de manera voluntària, esta clar. L'acció gira al voltant del preuat llibre de Beat de Liébana, que passa d'unes mans a unes altres, constantment, i mai de manera legal. Carbonell, que amb aquest llibre va guanyar el XXI Premi de Narrativa Vila de L'Ametlla de Mar, ens explica fins on són capaces d'arribar algunes persones per aconseguir allò que volen. I sense arriscar-se massa, perquè sempre hi ha intermediaris, també disposats a tot, per guanyar diners en una transacció d'allò més il·legal. La pela és la pela; i mai millor dit.

Alguns dels personatges que ens presenta l'Ivan, sempre amb un nom en clau, són d'allò més suggerents. És el cas d'en Sullivan, en Tirèsies, o la Demian, una dona que desplega energia sexual per tots i cadacun dels seus porus. L'escena del lavabo del bar és espectacular. No costa gens ni mica imaginar-se-la. És molt visual, com la resta del llibre. Si una cosa queda clara, després de llegir "Els aprenents de traïdor" és que mai s'ha de donar res per suposat i, que encara que no ho sembli, fins i tot les parets escolten. Per segons quines feines, sempre és millor estar callat i, si pot ser, sense sortir de casa, quan toqui fer-ho... És una novel·las àgil, ben documentada, que ens porta a Edimburg, però també per Londres, Valladolid, València i Barcelona. Una grata sorpresa sobre el negoci, poc conegut, del tràfic d'art.

"Sullivan va entrar un poc més tard al despatx. Tirèsies s'hi havia quedat sol, Demian havia eixit a preparar l'operatiu; calia un grup de suport per al pròxim pas, havia dit Sullivan. Demian havia eixit a reclutar els col·laboradors habituals, exepte Egon Schiele, li havia recordat Sullivan. Així, Tirèsies s'havia quedat tot sol al despatx rellegint el correu de Martel i a l'espera de les ordres de Sullivan. En aquelles hores tingué temps per a reflexionar. Tanmateix, aquelles reflexions les interrompé Sullivan".

Bona semana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy