Els grans protagonistes del llibre són la Martina i l’Èric, que tenen tretze anys i fan primer d’ESO. A l’escola els demanen un treball sobre els valors de l’esport. Podrien anar a la biblioteca i recollir informació -que segur que és el que faran la majoria- però ells prefereixen anar un mica més enllà... i viure les diferents modalitats esportives en primera persona. Tot el que es pot comprovar personalment, molt millor. L’experiència sempre queda! Després de parlar entre ells, els dos adolescents es reparteixen aquests deu esports: alpinisme, vela oceànica, córrer per la muntanya, surf d’estel, triatló, bicicleta de muntanya, natació en aigües obertes, surf de rem, corfbol i voleibol de platja.
Com que practiquen tots aquests esports amb atletes professionals, n’aprenen molt ràpid. Les classes que reben són a la seva mida, per a no iniciats. Tant la Martina com l’Èric queden sorpresos amb la simpatia dels seus professors per un dia: els mimen, els afalaguen, els ajuden a superar els petits contratemps que pateixen... I això que inicialment els semblaven murs insalvables. Ràpidament veuen com n’és d’important fixar-se uns objectius, fer una bona preparació, lluitar fins al final, tenir una ment forta, voluntat, esperit de superació, confiança en un mateix... Fer esport al costat de cracs que podrien ser ben bé en Kilian Jornet, la Núria Picas, el Purito Rodríguez o la mateixa Georgina Esteva –que també va ser esportista d’elit- fa que l’aprenentatge vagi molt més ràpid. El que potser no s’imaginaven la Martina i l’Èric es que podrien acabar enamorant-se d’algun dels seus professors puntals.
“Un pòdium irrepetible” és un llibre educatiu, amè i ben escrit. Segur que els nens, les nenes, els nois i les noies que se’l llegeixin s’ho passaran d’allò més bé. Aprendran de primera mà les regles bàsiques de tots els esports que practiquen la Martina i l’Èric i quins valors es necessiten per practicar-los; uns valors que són aplicables a la vida diària. Com acabaran les històries d’amor de la Martina i de l’Èric? Si ho voleu saber, haureu de llegir el llibre.
“El corfbol és un esport que va néixer a Holanda. Per jugar-hi es necessiten dos equips, però a diferència de la majoria d’esports d’equip, els equips són mixtos. Per tant, nois i noies juguen junts. Això m’ha agradat d’entrada, perquè els equips sempre han de ser o masculins o femenins, però en cap dels esports que conec han de ser mixtos, i en corfbol sí. Això evita la segregació de sexes en l’esport i em sembla interessant, perquè d’aquesta manera desapareixen les diferències. Cada equip consta de quatre noies i quatre nois i el joc consisteix a introduir la pilota dins d’una cistella de color groc. També m’han dit que hi ha dues zones de joc: l’atac i la defensa. Sé que té un reglament específic, però no us puc explicar més coses perquè encara no ho he vist ni hi he jugat mai. Aquesta setmana, però, aniré a provar-ho. Ja us explicaré”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada