Aquest cop, el Riskmord (la unitat de la policia sueca que investiga els casos d’assassinat) persegueix un homicida intel·ligent i calculador. Saben que atrapar-lo no serà fàcil. El seu objectiu són els famosos de segona fila, com per exemple els participants en realities shows i blogaires. Considera que han arribat a l’èxit sense fer cap esforç, només per la seva cara bonica. No es mereixen ni una línia en un diari, ni un minut de ràdio ni de televisió. És per això que els mata, per venjar-se de la falta de cultura de la societat actual, que enalteix els estúpids. La primera víctima apareix amb un examen grapat a l’esquena. I n’hi haurà moltes més... Si no encertes un terç de les preguntes, estàs mort.
Els llibres de la Sèrie Bergman són addictius i sempre tracten temes molt actuals. El concepte “fama” i la facilitat que tenen alguns personatges per arribar-hi centra l’atenció dels autors i, per tant, la del seu assassí en sèrie. No veu just que algú sigui reconegut públicament només per allitar-se amb algú, tenir els pits grossos o unes cames molt llargues. Es pot estar d’acord amb el plantejament, que genera debat, però mai amb la manera d’intentar canviar-lo. A ningú (o pràcticament ningú) li passaria pel cap assassinar a una celebrity perquè la seva cultura sigui limitada o inexistent, però potser sí que entén (i qui sap si li molesta) que estigui sobrevalorada. Hjorth i Rosenfeldt també qüestionen el paper dels mitjans de comunicació.
Les relacions entre els personatges del Riskmord són igual o més interessants que el cas que intenten resoldre. A “Càstigs” justificats es manté la tensió entre en Sebastian i la Vanja. Ella intenta tallar amb el passat i començar una nova vida. En Torkel i l’Ursula ja no tenen res entre ells i guanya protagonisme, i molt, en Billy. En el quart llibre, descobríem el seu secret més íntim; i en aquest cinquè el porta a una situació límit. El final és absolutament espectacular. Promet una sisena entrega apassionant. Com ja és habitual, els capítols són curtíssims i fàcils de llegir; visuals i amb molt de diàleg. Una sèrie altament recomanable. En vull més.
“Axel Weber havia dedicat tot el dia a fer trucades a tots els contactes que tenia a la policia i a l’hospital Karolinska, necessitava un fil per on començar a teixir, alguna cosa que pogués convertir-se en un titular o, si més no, en un punt de vista únic. Però en Torkel Hoglund tenia habilitat a l’hora de minimitzar les filtracions. Havia ordenat vigilància policial constant per a Eba Johansson i, com sempre, havia limitat l’accés al cas de la seva gent de més confiança, és a dir, només als del Riskmord. Ni tan sols el cap de premsa de la policia sabia més que Weber”.
Bona setmana a totes i a tots.
@JordiSanuy_
Secrets imperfectes
Crims duplicats
Morts prescindibles
Silencis inconfessables
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada