dijous, d’abril 11, 2019

Cafarnaüm (Nadine Labaki)


Els fills arriben sense manual d’instruccions. Educar-los no és fàcil, però amb constància, paciència i una mica de sort tothom se’n surt, més o menys. No és el cas d’en Zain, ni dels seus germans, que viuen mig abandonats. Deambulen pels carrers, mal vestits i bruts, venent sucs casolans per sobreviure. En Zain té uns 11 anys. No el van inscriure quan va néixer i ningú sap l'edat exacte.

En Zain és el gran protagonista de “Cafarnaüm”, la darrera pel·lícula de la libanesa Nadine Labaki. Dirigeix i interpreta a l’advocada del nen, que té un paper molt petit. Anteriorment, havia estat l’actriu principal de dos dels seus títols, “Caramel” (2007) i “¿Y ahora adónde vamos?” (2011). És l’única professional de “Cafarnaüm”, pel·lícula candidata als Oscars i premi del jurat al Festival de Cannes. La resta no són actors. A l'Al Zain Al Rafeea, per exemple, el va trobar als carrers de Beirut... i li va canviar la vida. Ara resideix a Noruega, amb una família d’acollida. Fa un molt bon paper, com la Cedra Izam, que interpreta a la seva germana.

Nadine fa una dura i merescuda crítica a la misèria i a l’explotació infantil. Els pares d’en Zain es limiten a tenir fills i a deixar-los créixer pràcticament sols; explotant-los, portant-los al límit. Sort que ell és un supervivent, amb moltíssim caràcter i recursos il·limitats. És per això que es pregunta per què els seus pares van portar-lo al món... Està convençut que s’ho podrien haver estalviat. La directora libanesa critica la misèria i també les màfies que s’aprofiten dels immigrants. És el cas de la Rahil, interpretada per Yordanos Shiferaw. És mare soltera i seria capaç de qualsevol cosa per protegir al Yonas, el seu bebè. En Boluwatife Treasure Bankole et roba el cor des del primer cop que surt en pantalla. No té papers i pot ser detinguda en qualsevol moment.

“Cafarnaüm” no és una pel·lícula fàcil de veure. Costa d’entendre la fredor dels pares, capaços d’entregar la Sahar en matrimoni en el mateix moment que li ve la regla. La fredor dels seus progenitors contrasta amb la valentia d’en Zain, capaç de qualsevol cosa per protegir-la. La pel·lícula es va projectar divendres i diumenge passat, en versió original, al cinema Edison de Granollers. Tant dura com imprescindible.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

2 comentaris:

ricard ha dit...

En només dos dies, és la segona recomanació que tinc d'aquesta pel·lícula, que potser caldrà fer al cine-club d'Igualada.

Una abraçada.

Jordicine ha dit...

Abraçada, Ricard.