El protagonista d’aquesta divertida i tendra història és en James Herriot, que acaba de treure’s la carrera de veterinari a Glasgow. Està de sort i troba feina ràpidament, a la consulta d'en Siegfried Farnon, instal·lada a la petita localitat de Yorkshire. El tracta bé des del primer moment, tot i que el noi mai no sap per on li sortirà el seu cap. En Siegfried, de caràcter excèntric i juganer, és capaç de defensar una cosa amb vehemència i l’endemà apostar per la contrària. Qui el pateix en la seva pròpia carn és el seu germà Tristan, que també estudia veterinària. Treu males notes i és un cas com un cabàs. Despistat, despreocupat, fresc, simpàtic, bon vivent... Pot fer perdre els nervis a qualsevol. Però té bon cor.
Des que arriba a Yorkshire, en James Harriot s’ha de guanyar als pagesos de la contrada, tancats i sorruts, visita a visita. I la veritat és que se’n surt força bé. El seu rosari d’anècdotes és inacabable, amb difícils parts d’egües, vaques i ovelles al capdavant. Més d’un cop hi ha posat mig cos a dins, despullat de cintura en amunt. Les històries que més gràcia m’han fet són les d'en Tricki, el petit gos de la estrafolària senyora Pumphrey. Tenir-lo més consentit és materialment impossible. El tracta com si fos un noiet. Envia cartes en nom seu i li fa fer un munt de regals. El gran destinatari és quasi sempre el seu 'tiet' James. Surrealisme en estat pur. També té molta gràcia la visita que el mateix James fa amb el veterinari Grier, a qui dona un cop de mà quan aquest li ha fugit l'ajudant. Jo no podia parar de riure.
“Totes les bèsties, petites i grosses” és un llibre àgil, molt visual i que es llegeix francament bé, sempre amb un somriure als llavis. L’autor fa una gran definició dels tres personatges principals, que et cauen molt bé de la primera a l’última pàgina. Tres bones persones, amb més o menys defectes, que es desviuen pels animals, sobretot en Siegfried i en James. També ens dibuixa un munt de llocs, granges i grangers i animals per donar i per vendre. Una novel·la diferent i molt interessant.
“Llavors vaig recuperar el meu lloc original contra la paret mentre el meu col·lega es rentava. Vaig mirar cap als homes sense bellugar el coll; les seves expressions s’havien transformat fins a esdevenir d’una incredulitat evident. Segur, pensaven, que la missió de l’home misteriós havia de ser més difícil; no podia ser que anés vestit d’aquella manera només per donar un supositori. Però quan en Grier va iniciar la complicada operació de descordar-me els botons i obrir les cremalleres es van adonar que la funció s’havia acabat, i ràpidament, el sentiment de decepció es va transformar en befa”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada