dilluns, de maig 04, 2020
Un món a l'abast de la mà (Maylis de Kerangal)
Enganya a la vista. Produeix un fals efecte de profunditat. Ensenya i oculta. És original i còpia a la vegada... Parlo del "trompe-l'òeil", que el diccionari defineix com "obra pictòrica que, fonamentalment per mitjà dels recursos del clarobscur, la perspectiva i l'esforç, produeix la il·lusió que és composta d'objectes o figures reals". Maylis de Kerangal (Toulon, 1967) en parla a "Un món a l'abast de la mà".
Després del gran èxit aconseguit amb "Reparar els vius", l'escriptora francesa ha tornat amb una obra més densa i específica. Parla de pintura -sobretot del trompe-l'oeil- i les seves pàgines estan plenes de noms de colors i materials majoritàriament desconeguts per a mi. Però més enllà de l'embolcall, del qual segur que gaudiran els entesos, De Kerangal ens regala una història de formació i d'aprenentatge, amb tres protagonistes principals: la Paula Krast, la Kate Malone i en Jonas Roetjens, que estudien plegats a l'Institut de Pintura de Brusel·les. Només estan sis mesos junts, però la seva amistat s'allargarà per sempre més. La Paula i en Jonas comparteixen pis des del primer moment i s'entenen francament bé, en tots els sentits.
L'autora se centra sobretot en la Paula. És la seva preferida. La primera feina 'professional' la troba a Moscou, on participa en una recreació d'Anna Karenina. També passa pels estudis de Cinecittà, a Roma, on s'ha de rodar "Habemus Papam", de Nanni Moretti; i per Lascaux, per reproduir les seves pintures rupestres. Aprofita la presència de la noia en aquests escenaris per fer una mica d'història de Cinecittà -que va arribar a ser un camp de concentració nazi- i per explicar-nos com un grup de joves va descobrir la cova i les pintures de l'art paleolític superior, l'any 1940. Ho fa amb un estil ric i molt visual, com ja ens té acostumats. El llibre està traduït al català per Jordi Martín Lloret i publicat per Angle Editorial. Té 249 pàgines i és com un quadre que necessita molta atenció per poder-lo gaudir i no perdre's res.
"La Kate havia acudit a la cita amb un vestit jaqueta blau marí i sabates de taló, s’havia oblidat de treure’s la polsera de turmell amb la tanca de calavera però s’havia pentinat els cabells amb la ratlla al costat i s’havia suavitzat el maquillatge: la volia, aquella feina. De fet se l’havia treballada prou, la seva paleta —blanc de titani, ocre groc, groc de cadmi taronja, terra de Siena natural, ombra fumada, marró Van Dyck, vermelló, una mica de negre—, i havia aplicat dues veladures per obtenir una superfície fosca i transparent alhora —foscor, transparència: el secret del portor. D’altra banda, la seva proposta tenia possibilitats: els propietaris de l’edifici eren famílies riques del Golf que passaven allà tres nits l’any".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada