No tinc ni estufa de llenya ni llar de foc, però després de llegir Mytting he pensat en comprar-me una destral. El llibre, traduït per Kristina Solum i Antón Lado, té 192 pàgines i està publicat per Alfaguara. M’han quedat algunes coses clares com, per exemple, que cal assecar bé la llenya abans de cremar-la. El procés es converteix en tot un art. També he descobert que, en els països escandinaus, hi ha una llei que obliga cada família a tenir una font d’energia alternativa a l’electricitat. Amb temperatures de 30 i 40 sota zero, s’ha d’estar preparat per si hi ha un tall de corrent perllongat. Són molts els temes que es tracten en aquest llibre, com el fred, el bosc (amb els diferents tipus d’arbres), les eines (amb la motoserra i la destral al capdavant) i les piles, que n’hi ha tantes com apiladors, rodones, esculturals... Atenció amb la dada, un llenyataire mitjà gasta 6.000 kcal en una jornada laboral. Han de menjar molt!
Mytting també ens parla d’estufes i de foc, demostrant el seu amor pel treball i l’exercici manual, en contacte constant amb la natura. Retinc dues paraules clau: 'tajo', que és on s’aguanta la llenya per poder tallar-la bé, i 'hender', que seria l’acció de clavar la destral per partir el tronc. El llibre l’he llegit en castellà. En català serien 'piló' i diria que 'esquerdar'. Una altra curiositat: l’autor fa una divertida llista perquè les dones en edat de casar-se escullin el seu futur marit basant-se en com apilen la llenya. Diu molt d'ells. També explica que aquesta activitat manté actius als avis. Molts la fan fins que són ben grans. Hi troben estabilitat i calma. Un dels missatges que ens deixa el llibre és que tallar, recollir i emmagatzemar la llenya quan toca és vital. No hi ha millor manera de 'protegir' a la família. Res d'improvisar! No és el llibre que m’esperava, però la passió amb què ho explica tot m’ha enganxat des del primer moment . Curiós i amb un munt de boniques fotografies. Imprescindible pels fans de la fusta.
“El trabajo físico da otro tipo de serenidad. Cuando la leña está partida, está partida. No hay que cambiarla o mejorarla. Las frustraciones diarias entran en la leña y más tarde en la estufa. Una de las cualidades más maravillosas de la madera es que se acabará quemando. Nunca la estudiará un comité, nadie la comparará con un leño de la competencia. En algún momento del invierno, los leños que quedaron mal cortados o que partistes con mano torpe arderán en la hoguera y daraán idéntico calor que los perfectos, y además, ¿no resulta pero que muy gratificante quemar esa raíz de pino particularment odiosa?”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada