Haparanda és el nom d’un poble fronterer entre Suècia i Finlàndia. Allà passen poques coses. Fins que hi troben restes humanes dins dels estómacs de dos llops morts, i s’obre la capsa dels trons. Aquest incident podria estar relacionat amb una operació de compravenda de droga a gran escala, entre russos i finlandesos, que va acabar en carnisseria. L’encarregada del cas és la Hannah Wester, una policia d’uns cinquanta anys. M’ha recordat a la protagonista de “Fargo”, interpretada per l’oscaritzada Frances McDordmand. No té addiccions conegudes, com és habitual en la majoria d’inspectors de l’anomenat gènere noir. Però sí que arrossega problemes psicològics importants, amb una mort i una desaparició que mai no ha superat del tot. El personatge de la Hannah té força, però no tanta com el d'en Sebastian Bergman, el misogin psicòleg expert en assassins en sèrie de la col·lecció que porta el seu nom.
Al costat de la Hannah, hi trobem al seu cap, en Gordon Backman Niska, quinze anys més jove que ella i en un estat fe forma envejable. Corre a poc més de quatre minuts el quilòmetre! La policia busca la droga i els diners desapareguts, igual que un mafiós rus que respon al nom de Zagornij. Per intentar trobar el 'seu' botí abans que ningú, envia a Haparanda a la Katja, una assassina implacable. La noia va ser entrenada, des de petita, pel seu suposat tiet, que se la va emportar de la casa on vivia. No li permet ni la més mínima errada. Ella és una maniàtica de l’ordre. Per allà on ha passat, es nota. Tot ho ha col·locat mil·limètricament. “Estiu de llops” està escrit amb un llenguatge senzill i fàcil de llegir. Només m’ha durat 23 hores. Hi passen moltíssimes coses. Totes més o menys possibles. No és d’aquells llibres que quasi voregen la ciència-ficció, amb situacions inversemblants i girs gratuïts per despistar el lector. Rosenfeldt sempre va de cara i és d’agrair.
(Per cert, no sé si el llibre l’esponsoritza Ikea, però el nom de la multinacional holandesa d’origen suec surt un munt de vegades, cada dos per tres).
-“Que s’havia menjat una persona? –va repetir en Gordon Backman Niska, amb els ulls clavats a la Hannah. La seva veu revelava que tampoc no s’ho podia creure, a la vegada que pensava en la polseguera que aixecaria allò si era veritat. -Tots dos llops ho havien fet, segons l’SVA –va confirmar la Hannah, assentint el cap.
En Gordon va exhalar un profund sospir abans d’aixecar-se àgilment de la cadira ergonòmica del seu despatx. Es va atansar a la finestra, que donava al carrer de Strandgatan, i va contemplar l’aparcament que hi havia a l’altre costat. Als seus trenta-sis anys, era el comissari més jove que hi havia hagut mai a Haparanda, i la camisa blau cel cenyida que duia indicava que probablement era el més ben entrenat”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Al costat de la Hannah, hi trobem al seu cap, en Gordon Backman Niska, quinze anys més jove que ella i en un estat fe forma envejable. Corre a poc més de quatre minuts el quilòmetre! La policia busca la droga i els diners desapareguts, igual que un mafiós rus que respon al nom de Zagornij. Per intentar trobar el 'seu' botí abans que ningú, envia a Haparanda a la Katja, una assassina implacable. La noia va ser entrenada, des de petita, pel seu suposat tiet, que se la va emportar de la casa on vivia. No li permet ni la més mínima errada. Ella és una maniàtica de l’ordre. Per allà on ha passat, es nota. Tot ho ha col·locat mil·limètricament. “Estiu de llops” està escrit amb un llenguatge senzill i fàcil de llegir. Només m’ha durat 23 hores. Hi passen moltíssimes coses. Totes més o menys possibles. No és d’aquells llibres que quasi voregen la ciència-ficció, amb situacions inversemblants i girs gratuïts per despistar el lector. Rosenfeldt sempre va de cara i és d’agrair.
(Per cert, no sé si el llibre l’esponsoritza Ikea, però el nom de la multinacional holandesa d’origen suec surt un munt de vegades, cada dos per tres).
-“Que s’havia menjat una persona? –va repetir en Gordon Backman Niska, amb els ulls clavats a la Hannah. La seva veu revelava que tampoc no s’ho podia creure, a la vegada que pensava en la polseguera que aixecaria allò si era veritat. -Tots dos llops ho havien fet, segons l’SVA –va confirmar la Hannah, assentint el cap.
En Gordon va exhalar un profund sospir abans d’aixecar-se àgilment de la cadira ergonòmica del seu despatx. Es va atansar a la finestra, que donava al carrer de Strandgatan, i va contemplar l’aparcament que hi havia a l’altre costat. Als seus trenta-sis anys, era el comissari més jove que hi havia hagut mai a Haparanda, i la camisa blau cel cenyida que duia indicava que probablement era el més ben entrenat”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada