Hi havia una vegada un cos (Jofre Llombart)

Ara que les mascaretes ja no són obligatòries en els espais interiors, queda una mica més lluny aquell dur confinament que ens va canviar la vida. Va ser llavors quan Jofre Llombart (Barcelona, 1975) es va inventar un conte per ajudar als seus fills a descansar. La Martina deia que no volia dormir i calia convèncer-la d’alguna manera. Segur que no s'imaginava que aquella experiència ‘innocent’ arribaria tan lluny. 

Veient que el conte funcionava molt bé entre familiars i amics, van decidir enregistrar-lo en un missatge de veu. Va començar a circular per WhatsApp i, ràpidament, es va convertir en viral. També va tenir molta presència a les xarxes socials. L’editora Glòria Gasch, sempre atenta, va proposar a l’autor que expliqués ‘la història de la història’ en un llibre. Es va titular “Hi havia una vegada un cos” i el va publicar Columna, amb el subtítol ‘un conte per descansar’. Té 160 pàgines i està il·lustrat per Miriam Bauer. El pròleg és d’”Els Catarres”. Per aconseguir que les nenes i els nens descansin, els suggereix repassar les parts del cos humà, cadascuna amb la seva pròpia veu. Els peus, les cames, els malucs, la panxa, el pit, l’esquena, els braços, les mans i els dits, el coll, el cap i la boca. Tot s’ha de relaxar per poder dormir plàcidament.

Aprofitant aquesta excursió per l'exterior d'un mateix, també es fa balanç del dia viscut. En cada 'capítol' s'inclouen expressions catalanes -dites fetes- amb les diferents parts del cos, com per exemple "tocar de peus a terra", "ens hem picat els dits", "cames ajudeu-me" o "donar un cop de mà". Amb aquest conte, Llombart va reforçar el vincle amb els seus fills. Mentre l’explicava, les criatures es van transformar en protagonistes i van gaudir del moment. Quedaven enrere neguits i pors i es van reforçar les virtuts. Més enllà del descans, el llibre teoritza sobre la necessitat de fer uns horaris més europeus. Proposa berenar fort (per afrontar millor les extraescolars) i un sopar lleuger, poc abans d’anar a dormir. L’autor cita a la pediatra Antònia Simón, experta en temes familiars, per donar una mica més de detalls.

"Tal com passa en altres situacions de la vida, uns bons preliminars ens poden ajudar a aconseguir els nostres objectius. (Si no has entès la frase i ets menor d’edat, segur que algun adult de confiança te la pot explicar.) El que vull dir és que la tranquil·litat que transmetrà el conte no es pot imposar de manera fulminant. Abans, cal una petita tasca d’anar abaixant revolucions. No podem pretendre anar com una moto, ficar-nos al llit i després adormir-nos de manera immediata. Cada cop són més els experts que diuen que, per anar bé, hauríem d’adoptar uns horaris més europeus al llarg de tot el dia. Aixòvol dir dinar d’hora, sopar d’hora i anar a dormir d’hora".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy