Comentari: 'Shortbus'. Nota: 7'5

Tot és possible... si obres la ment

2006 / Estats Units / Drama eròtic / 102 minuts / Director: John Cameron Mitchell / Intèrprets: Justin Bond, Lindsay Beamish, PJ Deboy, Raphael Barker, Jay Brannan, Peter Stickles, Sook-Yin Lee, Paul Dawson / La pel·lícula ens explica la història de tot un seguit de personatges de New York amb diversos problemes de personalitat i, de retruc, sexuals. La Sofia és una terapeuta de parella que mai ha tingut un orgasme. Sempre els fingeix. La Severin és una ama dominadora que somnia amb deixar la seva feina i tenir una parella real. En James i en Jamie formen una parella gay que sembla (i només sembla) que volen obrir la seva relació cap a l’exterior. Tots ells coincideixen en un club ‘polisexual underground’ que es diu ‘Shortbus’, on tot és possible.

Havia llegit que ‘Shortbus’ era la pel·lícula amb més imatges de sexe explicit fora de la indústria pornogràfica dels Estats Units. És veritat. En el primer plànol en Jamie és dins de la banyera, amb una càmera de vídeo, enregistrant-se el membre; i poc després se’l veu practicant una autofel·lació (sí, sí... li costa, però ho aconsegueix) amb voyeur inclòs. Fa temps que en Caleb l’observa des del bloc de davant. Més proves? No cal, oi? He de dir, però, que les imatges de sexe no són gratuïtes. Johm Cameron Mitchell les fa servir per parlar-nos de sentiments, de soledat, d’inhibicions. No violenten a l’espectador, serveixen per fer-nos entendre millor una història tan transgressora com estimulant.

No conec ningú que s’assembli als personatges de ‘Shortbus’, però segur que existeixen. Són personatges extrems, però m’imagino que completament reals. En James i en Jamie (es diuen igual, quina coincidència!) són una parella gay força desequilibrada. En James és qui està realment enamorat, en Jamie té molts dubtes. No només sobre la relació, fins i tot amb la seva vida, amb intent de suïcidi inclòs. En Jamie està traumatitzat pel seu passat, lligat a la prostitució. Tan traumatitzat que mai s’ha deixat tocar per la seva actual parella. Ara intenta ‘obrir’ la seva relació, amb l’entrada d’en Ceth, un jove model extrovertit que transforma la parella en un trio.

Els James (James i Jamie) van a veure una terapeuta sexual, terapeuta de parella, que és com li agrada que li diguin. És terapeuta, però la Sofia mai ha tingut un orgasme. Són els contrasentits de la vida. Els James volen que els orienti, però al final són ells qui li obren els ulls a ella. Com? Doncs portant-la a ‘Shortbus’, un local sense tabús, on tothom es mostra com és, sense pors ni complexos. Allà també hi ha la Severin, una ama dominadora que, segons sembla, va ser maltractada pel seu pare quan era petita. En aquesta vida, res és casual. La Severin mai ha tingut una relació de parella estable, més enllà de la història que manté actualment amb el ‘pijo’ imbècil a qui sodomitza, pagant, això sí, amb certa regularitat.

‘Shortbus’ acaba ajudant-los a tots. Els James se n’adonen que s’estimen i que són l’enveja del món gay. En Ceth i en Caleb, que admiren els James, sembla que estan a punt de començar una idí.lica relació entre ells. La Sofia arriba a l’orgasme gràcies a un trio amb una jove parella bisexual. Veu les estrelles, els planetes i què sé jo! En Rob, el seu ex, s’ho passa d’allò més bé amb la Severin, que li dona tota la canya que vol. Tots són feliços quan deixen de costat els seus prejudicis i decideixen ser com són. L’orgasme de la Sofia ve acompanyat d’una obertura de llums total. M’explico. Ens algunes fases de la pel·lícula es veu la ciutat de New York en miniatura, en una espècie de maqueta molt real. Es fa de dia, es fa de nit... la maqueta serveix de ‘cortina’, per passar d’un tema a l’altre. Quan la Sofia aconsegueix el seu objectiu s’encenen tots els llums de la ciutat; és allò de l’explosió de llum i color.

L’equip de ‘Shortbus’ és molt novell. De fet, és la segona pel·lícula de John Cameron Mitchell, després de ‘Hedwig and the angry Inch (2001), que no he tingut la sort de veure. Dels vuit actors principals, només un havia fet alguna cosa coneguda abans. És el cas de Paul Dawson, el jove model que s’uneix als James, que va tenir un petit paper a Relámpago Jack (1994). Tant Cameron com la resta de l’equip, promet. Poc a poc, estic convençut que ‘Shortbus’ és transformarà en una pel·lícula de culte. Veure-la és quasi obligatori, de veritat. Ja ho veuràs.