Coses: Escoles Comissionistes!

Estem entrant en una espiral molt perillosa. Les escoles han de preocupar-se d’ensenyar els nens i les nenes, que prou feina tenen. Els llibres s’han de comprar a les llibreries; les carpetes, les llibretes i els bolígrafs a les papareries; els xandalls a les botigues d’esports i les bates a les botigues de bates, que no sé com cony es diuen. Bateries? No, crec que no. Estic molt content amb l’educació que està rebent el meu fill a l’escola on va, que quedi clar. PERÒ una escola no s’hauria d’entendre com un negoci. Ho és, d’acord, però és un negoci d’’ensenyament’. I ja està.

M’explico. L’escola del meu fill està concertada per la Generalitat, però els pares també paguem l’’Associació Pedagògica’. Una quota mensual que TRIPLICA la mensualitat normal i corrent, per entendre’ns. Vaig comprometre’m a abonarla-la i ho continuaré fent. On és el problema? Ara m’explico. Pas a pas. Fa dos anys, el nano va arribar a casa amb un dossier ple de fotografies d’estudi. Li havien fet en HORES DE CLASSE, com no. ‘Quedate-les’ li van dir. Son per a tu. A canvi de 20 euros, està clar! Les podia tornar, és veritat. Si no les volies, les trencaves i ‘a otra cosa mariposa’. Qui els hi va donar permís per fer aquestes fotos? Per què van decidir fer-les? Era un favor a les famílies? Cap. Perquè van voler. No, ni molt menys. Les van fer perquè l’estudi fotogràfic en qüestió els va pagar un tant per dossier col·locat. Així de clar.

L’any passat encara va ser una mica pitjor. A banda del dossier de fotos, que ja és tot un clàssic, van intentar col·locar-nos un retrat del nen, fet a mà, emmarcat i tot. Molt ben fet; les coses com són. No recordo massa bé el preu, però crec que superava els 50 euros. Imagineu-vos la imatge. El nens arribaven a casa amb el seu quadre sota el braç, contents, demanant als seus pares que els hi pengessin ‘ipso facto’ a l’habitació. D’això se’n diu ‘coacció infantil’, per no parlar de ‘delinqüència moral organitzada’. Arribat a aquest punt, Què fas? Caus en la trampa del cole i te’l quedes? Li dius al nano que el torni el dia següent? Han pensat a l’escola que gastar-se 50 euros, amb nocturnitat i traïdoria, potser no va bé a tothom. I si són una família amb dos o tres germans? Per cert, si a ‘algú li pica que es rasqui’, com diu la cultura popular.

Aquest any l’escalada de ‘comissionisme’ va ‘in crescendo’. Encara no ha arribat el dossier, però m’imagino que aquest cop ens arribaran las fotos, el quadre i, qui sap, potser una estàtua a tamany natural. Els nens portaran a casa l’objecte que reporti més diners a la direcció de l’escola. N’estic convençut. Avui tenim la reunió d’inici de curs. Primer la reunió ‘general’, en el decurs de la qual la directora ens explicarà tot allò que poden fer els nens després de pagar l’oportuna quota, evidentment. Està enamorada de les activitats extraescolars. Després la reunió per classes, per conèixer la professora i, si s’escau, el programa del curs.

A la reunió hem estat convocats a través d’una carta en què se’ns diu on hem de comprar el xandall i les bates. Es tracta d’una botiga que, segons he sabut, paga un 15% de rappel a l’escola de tot allò que ven. El concepte? EX-CLU-SSI-VI-TAT. I per si no queda clar, ens avisen que l’escola no acceptarà cap xandall ni cap bata que no estigui adquirida en l’establiment ‘recomanat’. Jo he comprat les bates en un altre lloc (només faltaria) i que ara vingui algú i em digui que no serveixen. Al dia següent presentaré una denúncia davant del Síndic de Greuges (el meu bon amic Rafael Ribó) i després començaré un ‘Tour’ per explicar el cas a tots els mitjans de comunicació que em vulguin escoltar.

No se n’adona ningú que tot això és immoral? A on van els diners de les comissions de les bates? On van a parar els diners de les comissions dels xandalls? On van a parar els diners de les comissions de les fotos? A on van els diners de les comissions dels quadres? On van a parar els diners de les preinscripcions als cursets de Piscina? (que mai han arribat al gimnàs on neden els nens) On anirien a parar els diners de les estàtues? Per què si tots aquests diners s’inverteixen en els nens (que no s’ho creuen ni ells), a on van a parar els de la mensualitat de l’’Associació Pedagògica’? Massa preguntes que segur que ningú contestarà... de moment. Sóc periodista i, si me’ls segueixen tocant, arribaré fins a on faci falta; és a dir, fins al final. Ja n’hi ha prou de comissionistes!