Joy és el nom de la protagonista de la pel·lícula, una mare de família que passa per greus problemes econòmics. Viu amb la seva filla, la mare (obsessionada amb les sèries de televisió) i l’àvia, l’única que sempre ha confiat en ella. Al soterrani hi està instal·lat el seu ex i, des de fa poc, el seu pare, interpretat per Robert De Niro. La Joy és, lògicament, Jennifer Lawrence, nominada com a millor actriu als Globus d’Or i als Critics Choice Awards. Recordem que va guanyar l’Oscar per “El lado bueno de las cosas” i que, l’any passat, també va estar entre les finalistes. El personatge de la Joy Mangano, que en l’actualitat té 59 anys, existeix. Viu a Long Island i, amb el temps, és va convertir en una de les cares més conegudes de la telebotiga americana.
Precisament, el que ens explica “Joy” és la lluita d’una dona normal i corrent per treure del pou a la seva família. Intenta fer-ho amb un pal de fregar revolucionari que, al principi, ningú no vol comprar. La persona que li dóna la gran oportunitat és Neil Walker (Bradley Cooper), que està al capdavant d’una cadena de televisió que s’està fent d’or venent els seus productes a la classe mitjana. De la resta del repartiment hi destaquen Isabella Rossellini (la inversora de la Joy, nova xicota del seu pare) i Virginia Madsen, que fa de mare de la noia. La pel·lícula és llarga, més de dues hores, i podríem definir-la com una comèdia, amb tocs de drama, sobre el somni americà i les segones oportunitats. Li falta força i s’aguanta, sobretot, gràcies a una grandíssima Lawrence.
“EL PUENTE DE LOS ESPÍAS”
Veurem si Tom Hanks es cola un cop més en les nominacions als Oscars. Seria la sisena. Va guanyar-lo l’any 1994 per “Philadelphia” i el 95 per “Forrest Gump”. No estaria entre els meus actors preferits, però és veritat que sempre compleix. En aquesta pel·lícula interpreta a James Donovan, un advocat de Brooklyn. Treballa en temes relacionats amb assegurances fins que, pràcticament obligat pel seu cap, li demanen que defensi a un espia rus. Li fan fer perquè, de portes en fora, la gent cregui que tothom té dret a un judici just. La veritat, però, és que la gran majoria ja tenen clar que és culpable i que el millor seria enviar-lo a la cadira elèctrica, com més aviat possible. Això sí, Donovan s’implicarà en el cas i no els posarà les coses fàcils.
Qui sí que està d’Oscar, en la categoria de millor actor de repartiment, és Mark Rylance, que ja està nominat pels Globus d’Or i per un munt de premis més. Ell és qui es posa en la pell de Rudolf Abel, el suposat espia rus. Està sensacional. Crea un personatge tranquil i ple de matisos. M’encanta cada vegada que en Donovan li pregunta si està nerviós o no. Sempre contesta, “ajudaria?” L’objectiu de l’advocat que el representa és alliberar-lo de la cadira elèctrica i, arribat el cas, que el govern nord-americà tingui la possibilitat d’intercanviar-lo per algun pres seu. A l’Abel li comença a tenir molta estima.
“El puente de los espías” enganxa; i això que dura quasi dues hores i mitja. És una pel·lícula plena d’emoció, amb molt de ritme i una posada en escena molt acurada. Del repartiment també destacaria l’elegància i el patiment de la dona de Donovan, interpretada per Amy Ryan, a qui recordava pel seu paper de Sylvia a “Birdman”. De les millors pel·lícules que hi ha en aquests moments a la cartellera. Segur. Cinema fet com abans.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada