“La Malcontenta” (Sebastià Alzamora)

Tres anys després de guanyar el Premi Sant Jordi amb “Crim de sang”, Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) ha tornat amb un altre gran llibre. Es titula “La Malcontenta” i està publicat per l'editorial Proa. És més aviat curt, només 237 pàgines, però molt intens. Fa la sensació que no hi ha escrit ni una paraula de més, que tot està molt mesurat, aconseguint donar a la història una força descomunal. Recomanable.

Aquest cop, Alzamora ens parla de l’Antònia Suau, coneguda amb el mal nom de La Malcontenta. Estava enamorada d’en Joan Durí, un bandoler que tenia atemorida la zona sud de Mallorca, en ple segle XIX. El llibre comença amb l’execució pública d’en Durí, l’any 1829, a la ciutat de Palma. L’autor ho relata de manera extraordinària, amb tot luxe de detalls. Inicialment, havien d’acompanyar-lo a la forca en Pelleta, en Salamanca i en Fullaní, que formaven part de la seva banda. No explicaré què passa amb cadascun d’ells. L’Antònia ho veu tot des d’una certa distància; i mai no ho podrà oblidar.

Per sobre de tot, diria que “La Malcontenta” és una història d’amor total. L’Antònia s’enamora perdudament d’en Durí des de l’instant que el veu per primer cop. El bandoler la defensa davant del seu germà Mateu (sense conèixer a caps del dos) i la deixa garratibada. El segon dia que se la troba ja no dubte de marxar amb ell. Com queda demostrat al llibre, la passió que sent per en Durí està per sobre del bé i del mal, de la vida i de la mort. Roba i assassina sense motius, fins i tot a un nen, però ella mai li retreu. Faci el que faci, ho dóna per bo, sense fer-se massa preguntes.

En un món salvatge i molt primari, amb un munt de gent morint-se de gana, l’Antònia perseguirà al delator d’en Durí, que sabem qui és des d’un primer moment. L’autor no ho amaga. “La Malcontenta”, que comença amb l’execució del bandoler, com ja he comentat abans, ens presenta dues línies de flashback ben diferenciades: la persecució del traïdor i els records que té de la seva vida amb en Joan i totes les malifetes que cometen junts. Amor, força, poder i odi conflueixen en aquest llibre que, pràcticament, es llegeix d’una tirada. En una societat plena d’homes, i amb una gran influència de l’església, una dona mourà cel i terra per fer justícia... la seva!

“Quan ella va entrar dins del reducte, no va perdre temps i de seguida el va apuntar amb l’arma. Ell encara va tenir temps per suplicar misericòrdia. Hi havia un gos que anava amunt i avall, i un parell d’artefactes ferris fets a mà, una mena de trampa que no s’havia fet servir mai però que estava feta de ferro forjat. Se’n deien guinyols, i servien per capturar bestioles només posant-los un esquer, que podia ser un cuc o un cargol. Ella no va entendre a què obeïa, perquè estava més acostumada a parar lloses, tal com li havia ensenyat son pare i el seu germà Mateu”.

Bona setmana a totes i a tots.

Jordi_Sanuy