No et refiïs ni de la teva ombra

Costa de creure que "Los odiosos ocho", de Quentin Tarantino, no estigui entre les vuit finalistes dels Òscars, ni opti a les estatuetes de millor director ni de millor guió. Només té tres nominacions: fotografia (està rodada en un espectacular sistema de Panavisió); banda sonora, firmada pel gran Ennio Morricone; i millor actriu de repartiment, per una brutal  Jennifer Jason Leigh.

Són molts els que donen per fet que la protagonista de "Mujer blanca soltera busca" (1992) guanyarà l'Oscar, pero en la seva categoria hi ha una competència ferotge: Kate Winslet per "Jobs", Alicia Wikander per "La chica danesa", Ronney Mara per "Carol" i Raachel McAdams per "Spotlight". He vist les cinc pel·lícules i totes elles estan sensacionals. Jason Leigh interpreta a Daysi Domerge, una fugitiva a qui volen penjar a la forca. Serà difícil que arribi a fer un paper millor. La Daysi ha estat atrapada per un caça recompenses, en John Ruth (Kurt Russell), que la porta al poble de Red Rock per cobrar els deu mil dòlars que li pertoquen. Viatgen en una diligència, per les terres nevades de Wyoming, poc després de la Guerra de Secessió.

"Los odiosos ocho" és la vuitena pel·lícula de Tarantino i el seu segon western consecutiu, molt proper en el temps amb "Django desencadenado" (2012). En els primers minuts, en John Ruth, la Daysi Domerge, en Marquis Warren, un altre caça recompenses; i en Chris Mannix (que diu que és el nou xèrif de Red Rock) intenten arribar a la Merceria Minnie abans que una tempesta de neu se'ls emporti. En Warren està interpretat per Samuel L. Jackson. Cinquena pel·lícula a les ordres de Tarantino. Mannix, que fa un extraordinari paper, és Walton Goggins. Per a mi, el millor de tots. Quan arriben a la Merceria, ja no es torna a canviar d'escenari; i això que el film, que no es fa llarg en cap moment, s'apropa a les tres hores. Cinema en estat pur.

¿QUI ES QUI A CA LA MINNIE?

En aquesta parada de diligències, hi ha quatre persones més. El que sobta és que no hi són ni la Minnie ni cap de les persones que treballaven amb ella. És per això que en Marquis no ho veu clar i comença a sospitar de tot i tothom. I si un o més dels hostes estan aliats amb la Daysi? Des d'aquest moment, la pel·lícula es transforma en un "Cluedo" o en un "Quién es quién?", com en les millors novel·les d'Agatha Christie. És una pel·lícula rica en diàlegs, que denuncia el racisme que, encara avui, està tan present als Estats Units. En l'ull de l'huracà un negre, Marquis, i un mexicà, en Bob (Demian Bichir). Tarantino, amic dels seus amics, torna a comptar amb Tim Roth (tercer títol amb ell) i Michael Madsen (quart). Ja van treballar junts a "Reservoir Dogs" (1992).

De fet, "Los odiosos ocho" és la pel·lícula que més s'assembla a "Reservoir dogs", pels seus diàlegs i el seu format més teatral. Minimalista, divertida i violenta, com sempre, però només en l'última mitja hora, que és quan explota tot. Si no vaig mirar el rellotge malament, el primer mort -n'hi ha 21- no cau fins a les dues hores, aproximadament. Sóc fan de Tarantino des de la seva primera pel·lícula i m'atreviria a qualificar aquesta d'obra mestra. Llarga vida al director de Knoxville!

"LA CHICA DANESA"

El millor de "La chica danesa" és l'actuació de la sueca Alicia Vikander, una de les meves actrius preferides del moment, amb Carey Mulligan. Només té 27 anys. D'ella em quedo amb "Un asunto real" (2012) i amb "Ex Machina" (2015). També estan nominats Eddie Redmayne (com a millor actor principal), l'espanyol Paco Delgado pel vestuari i Eve Stewart i Michael Standish per la producció.

Vikander interpreta a la pintora danesa Gerda Wegener, casada amb l'Einar, també pintor. Inicialment, és ell qui té més èxit. Fins que un dia, substitueix a la model femenina de la seva dona, que havia fet tard, i canvia la seva vida... per sempre. Poc després la Gerda la convenç per anar a una festa vestit de dona i, des d'aquell moment, s'adona que està empresonat en un cos que no és el seu. S'ha convertit en la Lili i s'ha acabat la seva carrera. No torna a pintar. Redmayne, Òscar pel seu paper de Stephen Hawkins a "La teoría del todo" (2014), sembla ben bé una dona. A mi, però, no m'acaba de convèncer, sempre fent les mateixes cares, en un paper excessivament lineal.

Des del primer moment, la Lili, o l'Einar, com vulgueu, té el suport de la Gerda, que se l'estima amb una passió que està fora de qualsevol dubte. I veure com el teu marit se'n va, no ha de ser fàcil. Quan es van casar, l'any 1904, la transsexualitat no estava gens explorada i el seu intent de canvi de sexe, l'any 1930, va marcar un abans i un després en la Dinamarca d'aquells temps. Visualment, la pel·lícula és molt maca, però li falta una mica més d'atreviment. Tot és massa polit, massa artificial, massa cursi, amb poca ànima, per dir-ho d'alguna manera. I com la majoria dels títols d'aquests Òscars, també és massa llarga, amb dues hores clavades. Una pel·lícula d'actors.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy