Dones que pateixen per la culpa i la pèrdua

Després de la decepció de “Los amantes pasajeros” (2013), ha tornat el millor Almodóvar. “Julieta” no és una pel·lícula rodona, però el drama del director manxec t’atrapa i no et deixa anar. Emma Suárez està espectacular. També treballa francament bé Adriana Ugarte, tot i que la seva companya brilla encara més. Totes dues interpreten a la Julieta, de més gran i de més jove.

Podríem dir que, aquest cop, Pedro Almodóvar ens parla del silenci, que és com s’havia de titular la pel·lícula en un primer moment. Un silenci que castiga, i de quina manera, a les principals protagonistes. Sobretot a la Julieta. Hi ha un episodi de la seva vida que prefereix deixar amagat i no explicar a ningú. Com si no existís. En el passat, algú li va fer molt mal i mai ha pogut sobreposar-se. L’única manera que va trobar per continuar vivint va ser aparcant el problema en un racó obscur del seu cervell. Hauria estat millor resoldre’l, però no va tenir l’oportunitat. El seu silenci incomoda l’entorn. Secrets que poden amargar-te la vida...

La Julieta està a punt de deixar Madrid per anar a viure a Portugal amb la seva parella. Amb les maletes pràcticament fetes, decideix fer marxa enrere i quedar-se. Canvia de plans després de trobar-se amb la Bea, una antiga amiga de la seva filla Antía, de qui fa un munt d’anys que no es sap res. A partir d’aquest moment, i amb flashbacks constants, descobrim com la Julieta va conèixer al pare de l’Antía i com van ser els seus primers anys de vida. Hi ha una figura clau en els esdeveniments que ens expliquen. És el de la Marian, la governanta de la casa de Galícia on viuen la Julieta, en Xoan (Daniel Grao) i l’Antía. L’interpreta una de les muses d’Almodóvar, una grandíssima Rossy de Palma. Qui també convenç és Imma Cuesta, que fa d’Iva, una escultora amiga de la família.

Al final, “Julieta” acaba sent una història de dones, sobretot de dones, que pateixen, i molt, per la culpa i la pèrdua. Els homes ho afronten tot d’una altra manera. Almodóvar els retrata com a sers molt superficials. Quan una dona deixa de formar part de la seva vida, se’n busquen immediatament una altra. A grans mals, grans remeis. Una pel·lícula molt recomanable. És difícil veure-la tota sense emocionar-te i deixar escapar alguna llàgrima.

"UNA PASTELERÍA EN TOKIO"

Naomi Kawase, la directora de “Aguas tranquilas” (2014), torna a convèncer amb “Una pastelería en Tokio”, una pel·lícula intimista i molt zen. Els seus dos principals protagonistes són en Sentaro i la Tokue. Ell està a càrrec d’una petita pastisseria que fa dorayakis, uns pastissets farcits de pasta de mongeta. És el que menja en Doraemon a la sèrie de dibuixos.

A en Sentaro l’interpreta Masatoshi Nagase, a qui recordava de “La espada oculta” (2004), de Yôji Yamada. La Tokue és una dona gran, superada la setantena, que s’ofereix per treballar amb ell. El pastisser busca algú que el pugui ajudar algunes hores al dia. Li dóna vida la Kirin Kiki, l’àvia de “Milagro”, de Hirozaku Koreeda. Tots dos convencen. El missatge que ens dóna la Kawase és que tot el que ens proposem en aquesta vida, sigui el que sigui, ho hem d'intentar fer amb ganes i amb amor. No aconseguirem res si ens movem per esma, només per complir amb l’expedient. Com pot ser que en Sentaro faci bons dorayakis si mai se n’ha pogut menjar cap de sencer dels que fa ell? Tan difícil és d’entendre?

Amb l’arribada de la Tokue, el negoci funciona cada cop més bé. El seu petit negoci i la seva solitària existència. La Tokue (que té un secret amagat) li està donant tota una lliçó de vida. En el fons, ell també està marcat per un fet passat que condiciona tot allò que fa. “Una pastelería en Tokio” és un cant a la vida i a la companyonia. Hi ha un tercer personatge que, indirectament, també té molt de pes en la història. Es tracta de la Wakana, una noia que es passa moltes hores a la pastisseria i s’acaba fent amiga d’en Sentaro i de la Tokue. Tenen una relació molt especial. La Kyara Uchida ja havia treballat amb Kiki a la citada “Milagro”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy