Al final, però, l’escriptor nord-americà d’origen italià va tirar pel dret i va donar com a bones les increïbles revelacions de Foos. Qui era aquest home? Doncs el propietari del motel Manor House d’Aurora, a Colorado. Tenia 21 habitacions. En unes quantes, va instal·lar una “plataforma per observar”, aprofitant els conductes de ventilació. D’aquesta manera, va poder satisfer les seves necessitats de voyeur. Es va comprar un motel per poder mirar d’amagat als seus clients. Malaltís, oi? Gerald Foos feia de voyeur des que era un nen i espiava a la seva tieta. Ho tenia clar i en feia bandera. Explica Talese que els voyeurs tenen la necessitat d’explicar allò que fan, per gaudir-ne encara més.
El primer contacte entre Foos i Talese va ser per carta, l’any 1980. Li explica que fa dècades que observa als seus clients i que porta un registre secret dels costums socials i sexuals del país. L’escriptor no s’ho acaba de creure. Finalment, un dia decideix anar a Colorado i trobar-se amb el voyeur. És més, segons explica, fan servir junts una d’aquestes plataformes d’observació per veure com funcionen. Comet un delicte? De fet, el llibre apareix molts anys després, quan les possibles infraccions ja han prescrit. Foss explica que sempre va fer d’espectador i que mai va intervenir en res. El problema és que en una de les habitacions sembla ser que va presenciar un assassinat i no va informar a la policia. Tenia clar que la seva única funció era observar i escriure el que veia. No va ser l’únic incident remarcable...
TRACTAT SOBRE ELS COSTUMS SEXUALS
És veritat que “El motel del voyeur” pot definir-se com un tractat sobre els costums sexuals dels nord-americans. A través del diari de Foos, que Talese reprodueix, sabem quines persones s’instal·laven a l’hotel i què feien quan tancaven la porta. Explica quan mesuren i pesen aproximadament; si són blancs o negres i què fan al llit. Quan va començar a detallar-ho tot, normalment descrivia a parelles blanques heterosexuals. Amb el pas dels anys, també va observar parelles de lesbianes i gais, interracials, trios i sexe en grup. El què fa Talese en el llibre és explicar com va començar tot i introduir les pàgines del diari de Foos. És important dir que tant la primera com la segona dona del voyeur sempre havien estat d’acord amb aquestes observacions. De fet, més d’un cop s’havien masturbat amb ell o havien tingut sexe mentre miraven.
“El motel del voyeur” és un reportatge brutal que, per si fos poc, obre un gran debat ètic. Gay Talese no jutja a Foos. Com sempre, es limita a explicar allò que veu. Que sigui el lector, a qui també converteix en voyeur, qui decideixi què està bé i què està malament. Gay Talese és un dels meus escriptors preferits. Vaig a comprar els seus llibres el mateix dia que surten. D’ell ja he llegit “Retratos y encuentros”, “El silencio del héroe”, “Honrarás a tu padre”, ”Los hijos” i “Vida de un escritor”.
“Hoy se ha cumplido un Sueño que ha ocupado sin descanso mi mente y todo mi ser. Hoy he comprado el motel Manor House, y ese Sueño se ha consumado. Por fin podré satisfacer mi constante anhelo e incontrolable deseo de asomarme a la vida de los demás. Mis impulsos de voyeur ahora se podrán llevar a cabo en un grado que nadie había contemplado hasta hoy. Mis contemporáneos tendrán que conformarse con soñar lo que yo voy a realitzar en el edificio del motel Maner House”.
Bona setmana i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada