El seu darrer títol, “La llegada”, té vuit nominacions als Òscars, com “Moonlight”. Les més destacades són les de millor pel·lícula, director i guió adaptat. Per davant, només hi té el musical “La La Land”, amb catorze. A la “Llegada”, com a mínim n’hi trobo a faltar una, la de millor actriu principal per a Amy Adams, que està espectacular. Ja em va encantar, per exemple, a “La gran estafa americana” (2013). Ara interpreta a una experta lingüista que ha de comunicar-se amb uns alienígenes que arriben a la Terra amb unes misterioses naus que queden suspeses al cel, sense moure’s ni un mil·límetre. Quines intencions tenen? Volen la pau o la guerra? La Louise Banks treballa en un equip on també hi ha el científic Ian Donnelly, interpretat per Jeremy Renner (“Matar al mensajero”, 2014). Bona química entre tots dos.
L’altre actor que destaca és Forest Whitaker, a qui no fa massa vam veure a “Rogue One: Una historia de Star Wars”. Sempre el recordaré pel seu paper a “The Crying game” (1992). Aquí és el militar que dirigeix l’equip de “negociacions”. “La Llegada” és una pel·lícula brillant, hipnòtica i també poètica, amb un final espectacular, dels millors que recordo. Ens parla de la necessitat de parlar abans d’actuar, de la por a tot allò que és desconegut, de la importància de les relacions humanes i del temps, que no sempre és lineal. “La La Land” em va agradar, i no seré jo qui li tregui mèrits -en té molts-, però “La llegada” és més rodona. Remou consciències i et fa confiar una miqueta més en la humanitat... encara que només sigui una estona.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
4 comentaris:
Em va agradar però no em va entusiasmar, potser perquè hi vaig anar amb massa expectatives després d'haver vist la magnífica "Sicario".
Una abraçada.
Abraçada, RICARD.
Tot i que la idea em va semblar super original, el tema del llenguatge em va agradar força, per a mi era una iancada de tres parells... Be, para gustos colores.
Publica un comentari a l'entrada