Los amores de Nishino (Hiromi Kawakami)

“Los amores de Nishino” és el sisè llibre que llegeixo d’Hiromi Kawakami (Tokio, 1958). Està publicat per l'editorial Alfaguara i té 202 pàgines. La traducció del japonès al castellà és de Gabriel Álvarez Martínez. Són deu relats curts amb un nexe d’unió: Nishino. És un home misteriós, seductor, de vegades insegur i diria que incapaç d’estimar durant molt de temps a la mateixa dona. Un supervivent en majúscules, envejat per molts.

Faci el que faci, en una relació més llarga o en una de més curta, Nishino deixa petjada. Les dones protagonistes d’aquest llibre, que sempre parlen en primera persona, majoritàriament tenen un bon record d’ell. En algun moment potser va arribar a fer-les felices al seu costat. Totes elles s’hi enamoren, molt o poc, encara que algunes no vulguin reconèixer-ho públicament. En situacions concretes potser és ell qui està més encantat, mentre que la seva parella ocasional dubta. Sempre són relacions desiguals, no correspostes. Malgrat tot, a “Los amores de Nishinho” es parla d’amor i dels seus beneficis. Mai hi ha víctimes.

L’escriptura de Kawakami és intimista i delicada, fregant la poesia. Parla amb molt de respecte de tot i de tothom. En aquest llibre, per exemple, ens apropa un comiat abans de morir (promès i complert) i ens parla de les dificultats per estimar, de les segones oportunitats, de les relacions entre solters i casats, entre caps i treballadors i fins i tot d’un simpàtic curs de cuina amb totes les inscrites pendents de Nishino. Gats, termòmetres de mercuri i raïm són algunes de les coses quotidianes que apareixen en els escenaris on els protagonistes s’estimen o, com a mínim, ho intenten. Kawakami ho explica tot amb silencis, tranquil·litat, en un relat ple de pauses, molt allunyat del trepidant ritme occidental. Res fora de to, amb el màxim respecte possible. En resum, una delícia.

“Para empezar, Nishinho era un hombre apuesto. Después, era aseado. Además, era amable y cortés. Y para terminar, trabajaba en una buena empresa. Las mujeres en la flor de la vida estaban encendidas. Y yo no era la excepción. No sé, pero se podría decir que Nishino era la mismísima encarnación del concepto de “ganga”.
-¿Y cómo es que no está en la empresa? – se adelantó a preguntar la señora Kobayashi, despué de que lo hubieran sometido a un interrogatorio sobre su vida (en las pausas del primer día de curso, las mujeres acribillaron a Nishino abiertamente y sin ningún pudor con preguntas de lo más variopinto)- A estas hores del día.... ¿Acaso se ha escapado del Trabajo?”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi Sanuy

Manazuru
Vidas frágiles, noches oscuras
Abandonarse a la pasión
El cielo es azul, la tierra blanca
Algo que brilla como el mar