Aquest cop, en Torkel i companyia han d’investigar el brutal assassinat de la família Carlsten, a casa seva, a plena lluny del dia. Els cossos del pare, de la mare i dels dos fills estan totalment destrossats. Qui pot haver fet una cosa com aquesta? I, sobretot, Per què? Poc després de començar a estudiar la situació, el principal sospitós també apareix mort, possiblement amb la mateixa escopeta de caça amb què van matar als Carlsten. Per aquest motiu, el Riskmord (la unitat de la policia sueca que investiga els casos d’assassinat) ha de tornar a començar de zero. Una mala notícia per en Torkel, en Sebastian, en Billy, la Vanja i l’Ursula, que es recupera de l’agressió amb què acabava el tercer llibre. L’Ellinor, ex-parella d’en Sebastian, li havia buidat un ull disparant-li a través de l’espiell.
Tot canvia, o ho hauria de fer, en el moment en què la policia s’assabenta que el dia dels assassinats hi havia una cinquena persona a casa dels Carlsten. Es tracta de la Nicole, una nena de deu anys, cosina de la família. L’han de localitzar com sigui. Possiblement, ho va veure tot. Quan la trobem, la nena es troba en estat de xoc. No parla i, per tant, és impossible interrogar-la. En Sebastian decideix donar-li un quadern i retoladors perquè dibuixi. D’aquesta manera, potser comença a obrir-se al món. La relació del psicòleg amb la Nicole i la seva mare, la Maria, s’enforteix per moments. Potser li recorden a la Lily i a la Sabine, la dona i la filla que va perdre en un tsunami a Tailàndia? La novel·la tracta de la dificultat de les relacions personals (Torkel-Ursula, Sebastian-Vanja, Billy-Maya-Jennifer...) i ens parla de la por, de la mentida, de l’amor per la natura i també de l’especulació empresarial.
La majoria de l’acció passa al poble de Torsby, on assassinen als Carlsten. D’allà són en Frank, el policia local que inicialment s’encarrega de la investigació, i la seva dona, la Pia, que és l’alcaldessa. Dues persones que intentaran ajudar al Riskmord en allò que sigui possible... o no. Aquest quart llibre acaba de manera espectacular: amb en Sebastian a punt de revelar el seu secret a la Vanja, poc després de descobrir un altre gran secret, el que amaga en Billy. Ja tinc ganes d'atacar el cinquè.
“Hauria d’haver-ho aturat abans d’arribar a aquell punt, però era massa tard. La propietària de la mà es va girar sense despertar-se i el seu braç va aterrar al pit d’en Sebastian. Se l’havia trobat de cara a l’aparcament després de la reunió de resum del vespre i li havia preguntat tot d’una si li venia de fust anar a sopar amb ell, però havia tingut la impressió que li hauria dit que no. Havien acabat sense saber com en un restaurant xinès amb no gaire bona pinta, i ell havia quedat encantat de veure que la dona era intel·ligent i tenia bona conversa. A mesura que els altres clients s’anaven interessant més per la cervesa que pel menjar, l’ambient del local havia anat empitjorant, i en Sebastian i la seva acompanyant havien decidit marxar”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi Sanuy
Secrets imperfectes
Crims duplicats
Morts prescindibles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada