En Guillem era un excel·lent nedador, antifeixista, antiracista i independentista. El va assassinar un grup de neonazis. I ho van fer amb total impunitat. Només un d’ells, l’autor de la ganivetada mortal, va acabar entrant a la presó. Va ser condemnat a catorze anys, sí, però als quatre ja estava al carrer. Al llibre hi apareixen declaracions dels pares i de la germana d’en Guillem. Amb el pas del temps, el noi s’ha convertit en un símbol de llibertat. La seva família podia haver generat odi a cabassos, buscar l’enfrontament directe amb els botxins del seu fill, però va optar per la prudència, en una clara mostra de dignitat. Res a veure amb l’agressivitat de l’aparell de l’estat, que sempre els va girar l’esquena.
La Núria vol deixar clar, des d’un primer moment, que els assassins d’en Guillem van comptar amb la protecció de les forces policials, de la justícia i també d’alguns mitjans de comunicació. Cita el cas del diari Las Provincias, que va intentar transformar la víctima en culpable. Generar dubtes. Des d’alguns sectors també es va voler embrutar la imatge dels Agulló i Salvador, amb pintades al carrer, amb l’execrable “Guillem, jódete” al capdavant. L’autora fa l’anàlisi del sumari del cas de manera acurada, sense presses, centrant-se en dades que potser a una altra persona li haurien passat per alt. El contingut té molt de pes, però és la força amb què s’explica tot el que deixa al lector embadalit. El judici del cas d’en Guillem es podria comparar perfectament amb alguns que hem viscut, ben a prop, en els darrers temps. Un llibre imprescindible.
“A la banda esquerra, sobre el fons de vidre d’una porta translúcida, un parell de personatges i mig: el braç desenfocat d’algú que avança i dos guardiacivils amb gest de fer de barrera: el del fons, jovenet, cara de fus no especialment intel·ligent, prim, jersei de coll alt sota l’uniforme, sembla que vulgui preguntar què passa sense que ningú hi pari esment; el que hi fa parella, al davant, en primer terme de la imatge, té posat de molt pocs amics, amb la gorra inclinada cap endavant que li tapa els ulls, els braços plegats sobre el pit, corbata, un rellotge platejat al canell esquerre, llavis de dibuix infantil de cara trista, mira molt fixament algú que deu tenir al davant i no veiem i que el molesta. L’altra meitat és per a l’assassí ”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada