En el primer grup, titulat “Mira’m als ulls que avui els mots són verds”, hi ha molta passió. Ganes de petons, de carícies, de menjar-se a poc a poc, de gaudir de cada ‘mossegada’, amb delit, fins al darrer alè. Ens trobem amb amors de proximitat, reals, que arriben a tots els racons i fan tremolar per dins. “Vull ser comissaria de la comissura dels teus llavis”. Clar i directe al cor. La segona part, “Volia dir que t’estimo però l’apòstrof se m’esquerda” és més breu i més trist. Podríem dir que l’amor i el sexe s’han ‘congelat’, han perdut potència. “Em vas fotre un clau. Era oxidat”, escup l’autora en un dels poemes. La ràbia després de la tempesta. “És tan fàcil morir d’amor que trio escriure” és el títol de la tercera part. La paraula com a vincle d’unió... i de provocació. Res no és gratuït.
“V de bes” acaba amb “De tan humil em poses a mil u”. En aquesta quarta i última part, l’amor reviscola un altre cop i la seva protagonista va a la recerca d’una felicitat i d’unes relacions més duradores. Passegem enmig de somnis i de desitjos i ens veiem aclaparats per tota una corrua de dubtes. En aquest llibre, la Núria Pujolàs ens parla de carícies, de silencis, de primeres cites, d’amors que també podrien ser ‘digitals’, d’absències i d’unes quantes coses més. Tot és interpretable. I ho fa amb serenitat, amb tendresa, amb esperança i amb moltíssima passió. Són poemes àgils i directes, alguns de dolços i d’altres de més amargs. Tots amb un missatge per descobrir. Personals i intransferibles. Cent per cent Miramelsmots.
Si a la pista de ball
danso desordenada
com els mots.
M’atrapa
l’aclucada d’ull
d’un punt i coma
mentre els punts suspensius
m’abracen la cintura.
Em mires
de lluny
des del punt i a part.
I jo estimo
el ganivet del lampista
el got mig ple
i la teva sabata
esparracada
de tant ballar.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
2 comentaris:
Feliç per llegir-te! Mil gràcies!!!!!
A tu. M'ho he passat molt bé, NÚRIA.
Publica un comentari a l'entrada