En Jonàs, nascut a Argelers, a mitjans dels setanta, entra al difícil món dels ordinadors de ben petit. Per a ell, programar és bufar i fer ampolles! Fins que arriba el moment que no arriba a tenir clar si es pren la seva vida com un joc; o si viu els videojocs com si fossin part de la realitat. És per això que no sap si ha matat a la filla del carter, un amor de joventut, una nit, en un parc públic. Per treure’n l’entrellat, comença a ordenar la seva vida a partir dels llocs on ha dormit. Pujol ens explica la història del seu Jonàs amb un to sorneguer i molta imaginació. En un món eminentment digital, amb les xarxes socials dictant sentència sobre tot i tothom, es mou com peix a l’aigua. Ho fa entre el pànic i l’addició, i, de vegades, s’encalla. Deixar empremta digital és inevitable. Es nota que l’autor ha crescut envoltat de videojocs. Segur que no m’equivoco.
Entre altres coses, “Els llocs on he dormit Jonàs” ens parla de la llibertat individual i de la necessitat d’assumir-la fins a les darreres conseqüències. Que matis marcians en un videojoc no vol dir que siguis una persona violenta. S’ha de saber diferenciar entre la realitat i la ficció. Són coses diametralment oposades. Sense lligams aparents. Molt fan de les classes que en Jonàs dona en una acadèmia de Figueres, on tracta els mil·lenistes de qualsevol manera. Hi aboca sobre totes les seves frustracions, que no són poques. L'home està de tornada de tot. Fa la sensació que per a ell, a la vida, les coses passen de manera gradual, seguint el sistema binari. Zeros i uns a carretades! Com ja va fer al seu anterior llibre, “Míster Folch”, Pujol ens regala un estil original i poc acadèmic, amb un llenguatge col·loquial i cabassos d'animalades.
“-Bon dia, noies! No sé quina feina heu fet aquesta nit, mes amies de cœur. Penso el mateix que pensava ahir quan m’adormia i tinc preguntes i manies idèntiques. Ja sé que treballeu en segon pla, he llegit molt sobre vosaltres a internet, soc un documentat, però necessito urgentment alguna prova que feu bé la vostra feina. Tinc les mateixes obsessions, no trobo cap solució als meus problemes i ni tan sols no m’heu donat la clau per fer-me ric, que deu ser el meu maldecap més fàcil de resoldre. Bo, suposo que avui em fareu prendre les decisions correctes, estic segur que ho heu preparat tot per fer-me triomfar”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada