El subtítol no pot ser més clar: "Novel·la ludocriminal". És per això que a la llibreria La Gralla de Granollers vaig trobar-la en la secció de novel·la negra, ben a prop de la trilogia de Juan Gómez-Jurado i dels èxits de Javier Castillo. I és veritat, estem davant d'un thriller a la catalana, amb escolans, monjos, embarbussaments i un munt de jocs de taula. Tot explicat amb un gran sentit de l'humor i l'enginy i els jocs de paraula que tan bé domina en Màrius. L'acció comença a Montserrat, on un grup d'experts en jocs de taula han d'escollir els cent millors de la història. La iniciativa està ideada per l'Oriol Comas, personatge real, com la gran majoria dels experts. La trobada s'ha batejat amb el nom de Ludocànon. Després de la pandèmia, cal impulsar activitats culturals per reactivar les visites al monestir.
De manera inesperada, els jocs queden en un segon pla per la mort del pare Mateu. Ràpidament es relaciona amb altres decessos recents de monjos que havien semblat accidentals. L'Oriol compta amb el suport de la seva neboda Sol -que és qui fa de narradora-, i del seu nòvio boomer, el periodista Garota, excap de premsa del Grup 69. D'inici, el Mosso d'Esquadra encarregat d'aclarir els fets no fa massa cas de les esbojarrades teories d'en Comas, però després s'adona que potser podria tenir raó. Els fets actuals s'intercalen amb les aventures d'un grup d'escolanets de Montserrat, als anys setanta, presentats per un narrador omniscient. No es descarta que els crims actuals estiguin vinculats amb els abusos sexuals de l'església. De fet, aquest any 2021, i això no és novel·la, una nova denúncia va sacsejar l'abadia...
"— Montserrat no és allò que tu miraves, Montserrat és
això que estàs veient —diu el tiet Comas i encabat em
busca els ulls pel retrovisor des del seient del copilot —.
El teu avi Josep recitava trossos sencers del poema de
Montserrat d’en Sagarra, que era llarg i una mica pesat,
però jo els únics versos que recordo són aquests.
— Són xulos —li responc des del seient del darrere —. No els acabo d’entendre però sonen bé.
El tiet vol que li digui oncle, però a mi oncle em sona
a pel·lícula còmica i al final sempre li dic com tothom, el
Comas. Això de l’avi Josep ens ho explica mentre pugem al monestir a passar tres dies en un dels seus saraus
del món del joc. Aquesta vegada ha organitzat una reunió d’experts per triar els cent millors jocs de la història
i ha batejat les jornades amb el nom de Ludocànon".
Bona setmana a totes i tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada