Podríem dir que l'Erika és l'alter ego del mateix Trigo. És fotògrafa, com ell, i analitza la vida a través de l'objectiu de la seva Nikon F2. S'ha traslladat de Berlín a París darrere del rastre de la seva germana. Ja no té la preciada Leica, la càmera que havia fet servir en els últims anys. La policia-fotògrafa creu que l'Inge i l'Ivan poden estar relacionats amb la desaparició de tres models ucraïneses que treballaven per la revista Vogue. A dues ja les han trobades mortes. De l'altra, no se'n sap res. "Entre les ombres" és una gran novel·la negra que reflexiona sobre el desig i la maldat humana. Està publicada per Crims.cat -la col·lecció de l'editorial Alrevés- i té 304 pàgines. Passen coses a Berlín, a París -tot just abans de les protestes del maig del 68- i també a Ucraïna.
La història que ens explica en Xulio Ricardo, amb una atmosfera tenebrosa, està plena de referències fotogràfiques. De fet, la Inge, que està impedida, viu reclosa en una cambra fosca, des d'on veu les atrocitats que organitza l'Ivan, sota la seva supervisió. Tot és un complex joc de miralls. A París, mentre busca a la seva germana, l'Erika coneix al sinistre periodista de Le Monde Pierre Bouyon, que tindrà un paper determinant en el desenllaç final. La nostra heroïna passa de voler suïcidar-se, quan comença aquesta nova aventura, a convertir-se en un malson per la Inge, l'Ivan i també per les autoritats franceses, que mai no saben com aturar-la. M'he quedat amb ganes de viure més aventures d'aquesta dona torturada, amb cognom fotogràfic, que és capaç de qualsevol cosa per acabar amb la maldat humana. Molt recomanable.
"Va passar un dia innocent, de transició. Havien sopat en un hostal de carretera, però ja no tenien habitacions i l'Ivan, abans de fer la seva jugada habitual d'oferir una quantitat fora de tota lògica perquè busquessin una solució, va decidir que tan sols estaven a quaranta quilòmetres de París, el seu nou destí, i que no trigarien a trobar un altre allotjament. Ell havia begut força durant el sopar i va agafar el Citroën que tenien en aquella època amb molta alegria. Potser l'hauria d'haver aturat en sortir de l'aparcament, quan havia xocat amb el cotxe aparcat al darrere, però es creien invencibles, pensaven que res ni ningú podria interposar-se".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada