No és que el detectiu més famós de tots els temps tornés a apuntar-se a la seguretat social, per dir-ho d’una manera gràfica. Continuava jubilat, dedicat a les seves abelles, però el seu pare literari va decidir fer-nos arribar 'noves' històries, viscudes quan estava en actiu i no explicades fins aquell moment. Estan transcrites pel seu inseparable Watson o pel mateix Holmes. Com explica Josep Lluís Martín Berbois en el seu sensacional epíleg, en aquest volum tot és més escabrós i explícit, jo diria que més ‘adequat’ pels temps que corrien. Desfiguracions, mutilacions, pallisses... queda clar que la violència augmenta considerablement. Alguns dels relats més foscos potser són “El pigmentari jubilat”, “Els tres frontons” i “El pont de Thor”, amb assassinats i suïcidis marcats per la gelosia. També n’hi ha alguns textos relacionats amb malalties i perillosos animals humans i marins, com “El soldat esblanqueït”, “El vampir de Sussex” i “La crinera de lleó”.
Per fer-ho tot una mica més digerible, inclou històries menys transcendents, com “L’home que caminava a quatre grapes" o “Els tres Garridebs”. Completen el llibre “El client il·lustre”, “La gemma de Mazarin”, “La inquilina velada” i “Shoscombe Old Place”, amb una carrera de cavalls en primer pla, molts diners en joc i una mort inesperada que arriba en el pitjor moment. Estem davant d'un llibre ple d’emocions, que es llegeix francament bé. Dels cinc volums de Sherlock Holmes, aquest és el que més m’ha agradat. Els altres quatre són, per ordre invers, "El darrer cop d’arquet", "El retorn de Sherlock Holmes", "Les memòries de Sherlock Holmes" i "Les aventures de Sherlock Hokmes". Llarga vida a un dels personatges de ficció més potents de la història, amb quatre novel·les i 56 relats que han arribat a tots els racons del món. Elemental.
“La meva decisió era que Les memòries posessin fi a Holmes, perquè notava que les meves energies literàries circulaven massa per un únic canal. Aquella figura pàl·lida, de faccions cantelludes i membres àgils consumia una porció excessiva de la meva imaginació. Vaig fer el que tocava, però per sort cap forense en va poder examinar les restes mortals. Per això, després d’un llarg repòs, no em va costar gaire accedir a aquelles peticions tan afalagadores ni tampoc justificar per què la meva acció dràstica no havia resultat definitiva”.
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada