L’Edie, en Jake i en Ryan són un ‘tres en un’. Ho fan tot plegats des de ben petits. Van continuar sent un tercet després que els dos primers es casessin. Fins i tot hi va haver un temps que van arribar a compartir pis. El temps passa i, de portes en fora, res canvia. L’Edie, però, ja no és una dona feliç i el seu matrimoni amb en Jake comença a tenir esquerdes importants. En Ryan és allà, molt a prop, per si el necessita. Com gairebé sempre... Tot vola pels aires quan en Jake és brutalment assassinat i en Ryan, el seu millor amic, és acusat del crim. Era a casa seva, amb les mans tacades de sang. L’Edie, que no entén res, s’enfonsa. En Ryan és culpable o innocent? Ell li diu que mai faria mal a ningú i que els han parat una trampa. L'ha de creure? Arribat el cas, caldria saber qui hi i els motius que tenia, abans no sigui massa tard.
L’Edie està sola per primer cop en molts anys. S’ha instal·lat a l'allunyada casa del penya-segat, on van matar en Jake. Mai li ha agradat. Menys ara. Té molta por, encara més quan s’adona que hi ha algú que l’està vigilant. Algú vingut del passat, amb vinculació amb tots tres, s'ha preparat a consciència per venjar-se. Ha estat la seva única raó de viure. Ho aconseguirà? L’encarregada de la investigació és la Neeta, que desconfia d’en Ryan des del primer moment. En la majoria dels casos, l’assassí és de l’entorn de la víctima. L’acte més benintencionat pot tenir conseqüències tràgiques. Just a la fusta. Paula Hawkins torna a demostrar que té la mà trencada per les novel·les d’intriga, amb uns personatges ben dibuixats i amb
dubtes. Té un estil molt vistós i un llenguatge accelerat i ple de diàlegs que et manté amatent i sense treva.
“En Jake Pritchard era mort. El seu cos, encara tebi, jeia a terra just a l’espai que separava la cuina oberta de la sala d’estar, amb un bassal de sang espessa al voltant del cap esclafat. Encara estava tebi, però definitivament era mort.
En Ryan Pearce es va agenollar sobre la substància enganxosa que brollava de les terribles ferides d’en Jake. En Ryan tenia el mòbil aferrat amb la mà dreta. A l’esquerra hi tenia un contundent objecte de vidre brut de sang. En Ryan encara era allà, agenollat, tremolant i amb la cara blanca com la llet, quan els tècnics en emergències sanitàries van irrompre per la porta principal. De seguida es van adonar que no hi havia res a fer per l’home ajagut a terra, amb els ulls vidrio sos i el cap esclafat”.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada